L’acord de recuperació de la UE: punts forts i punts febles
28/07/2020
1 min reading time
Foto: Freepik
En un article publicat al Diari ARA, el director Albert Carreras explica quins són els aspectes positius i les amenaces que representa l’acord Next Generation EU, el pla de recuperació per sortir de la crisi de la COVID-19 dissenyat per la Unió Europea i que ha estat aprovat recentment.
Pel que fa als punts que cal aplaudir, Carreras menciona el propi acord en si, ja que representa un pas endavant cap a la federalització d’Europa i cap a la mutualització de riscos. D’altra banda també esmenta que el pacte dota la UE de més eines d’integració fiscal i financera, de manera que la sortida de la crisi també es planteja com una empenta a la cohesió del projecte europeu.
El director d’ESCI-UPF assenyala que els projectes que es podran beneficiar de les ajudes aprovades han d’estar enfocats a la transició cap a una economia sostenible o a l’impuls de la digitalització. De totes maneres, Carreras subratlla que existeixen elements no tan positius i que poden arribar a suposar una amenaça. El primer dubte que planteja és saber si els estats del sud estaran en condicions de presentar bons projectes i seran capaços d’executar-los o si, en canvi, s’acabaran sometent a la voluntat dels països del nord i s’optarà per grans projectes d’inversió difícils de rendibilitzar.
Un altre dels aspectes que Carreras posa de manifest és que els ajuts de la UE no estan destinats a pagar ERTOs, ni a pagar rendes que no s’han pogut generar a causa del confinament ni tampoc a cobrir les despeses sanitàries extraordinàries a les que va caldre fer front durant la crisi de la COVID-19.
En un altre article publicat al mateix diari, Carreras reitera quines són les fortaleses i les debilitats de l’acord per a la recuperació econòmica de la UE i afirma que des de Catalunya les prioritats d’inversió d’aquests fons han d’anar dirigides a la digitalització, a la formació i a l’impuls a la recerca, el desenvolupament i la innovació. Però també remarca que “val més que no comptem tant amb el que ens vindrà d’Europa i que comptem més amb el que podem fer nosaltres”.
L’any 2023, Jordi Calafí, alumni de la promoció 2025, va participar al viatge d’estudis a Brussel·les organitzat en el marc del mòdul Jean Monnet. Ara, el record d’aquell viatge ha estat immortalitzat en un sketchbook que repassa les vivències d’aquells dies intesos a la capital d’Europa.
Fourth-year student Jan Fernández writes about Poland’s vision for its presidency of the Council of the European Union and the main challenges it will face.
Pelayo Corella, profesor de Análisis de los Hechos Económicos y Políticos Internacionales (AFEPI) en el GNMI, analiza los resultados de las últimas elecciones francesas en las que el Nuevo Frente Popular y Macron han conseguido lo que parecía imposible: frenar la Agrupación Nacional de Marine Le Pen.
Leave a message