LCA4Climate Universidad

Entrevista a alumni

De professió, compromesa amb el medi ambient

“Queda molt camí per recórrer si volem ser sostenibles”

  • Llúcia Ribot, 6 de Noviembre de 2019
  • 5 mins de lectura
Laia Martín Anglada, alumni ESCI-UPF, Calaf Grup medi ambient
Foto: Laia Martín Anglada, barcelonina de 23 anys, treballant a Calaf Grup

L'alumni, Laia Martín, es confessa il·lusionada per treballar en la protecció del medi ambient “amb solucions més adequades i eficients”. A l'entrevista recorda els seus anys a la universitat i com el GNMI la va acostar al seu compromís amb el medi ambient.

Com a responsable de màrqueting i comunicació de l’àrea mediambiental de Calaf Grup, un grup empresarial especialitzat en el sector de la construcció i el medi ambient, Laia Martín Anglada gestiona el posicionament de les diferents marques i empreses d’aquesta àrea al mercat. Una d’aquestes empreses és PICVISA, dedicada a desenvolupar equips de selecció i classificació de materials reciclables. En l’entrevista, l’alumni ens explica el compromís de l’empresa, i el seu propi, amb el medi ambient, la sostenibilitat i l’economia circular.

Sostenibilitat i gestió de residus, com es relacionen?

La humanitat ha generat residus des dels seus inicis i, de fet, és impossible imaginar-se un món on ningú generi cap residu mai. Partint d’aquesta premissa, cal fer dues coses. Primer, procurar reduir els residus que generem i eliminar aquells que siguin prescindibles. Segon, cal pensar en quins residus generem i com els gestionem. El principal problema és la tipologia i quantitat de residus generats i la mala gestió que en fem. La clau està en trobar maneres eficients i sostenibles de gestionar aquells residus que si són imprescindibles i aconseguir que no surtin del cicle de l’economia circular per a facilitar-ne la recuperació i reutilització. La pregunta és, què fem i farem amb els residus que segur generarem?

“La contaminació del medi ambient és una conseqüència de les decisions preses al llarg de la vida dels productes”, diu na Laia.

Com a consumidors, podem reciclar-los…

Espanya se situa entre els països europeus que menys reciclen. Tot i que en els últims anys ha aconseguit millorar les seves dades, per popularitzar el reciclatge cal fer una tasca de reeducació: implantar un comportament que pels consumidors és nou. Per entendre l’impacte del reciclatge en el medi ambient, només cal pensar en l’efecte que té en la despesa energètica, per exemple. Les estimacions ens diuen que reciclant una ampolla de plàstic s’aconsegueix estalviar l’energia suficient que mantindria una bombeta encesa durant 6 hores, mentre que fent el mateix amb dues tones de plàstic s’economitzaria una tona de petroli. Per exemple, amb tot el vidre reciclat a Espanya des del 1998 s’ha estalviat l’energia suficient equivalent a l’electricitat que consumeixen tots els hospitals espanyols en tres anys.

La contaminació del medi ambient és una conseqüència de les decisions preses al llarg de la vida dels productes. La nostra decisió és reduir-la creant una alternativa mitjançant nova tecnologia.

Quina gestió de residus proposa PICVISA pel sector del reciclatge?

PICVISA desenvolupa separadors òptics que funcionen a partir d’un software que desenvolupem nosaltres mateixos, gràcies al qual els òptics poden seleccionar i classificar materials per composició, forma o color. El material, que en el nostre cas són els residus, passa per dins de l’òptic mitjançant una cinta transportadora que pot ser d’entre mig metre i tres metres d’ample. Mentre va passant el material, l’òptic separa aquell que li hagis ordenat. Per exemple, si li has manat separar PET, classificarà el PET a part de tota la resta de materials. D’aquesta manera, acabes tenint únicament aquell material que t’interessa.

Antigament, aquestes tasques es realitzaven mitjançant una separació manual, en unes condicions molt dures i, a vegades, perjudicials per a la salut. A més, la velocitat de l’òptic és molt més gran que la de les persones i el marge d’error, menor. A petita escala, amb una sola ampolla, seria possible realitzar el procés de reciclat de manera manual. Hem de ser conscients, però, que les plantes de reciclatge funcionen a tones/hora i la quantitat de residus que generem com a societat no ens permet reciclar a una velocitat més lenta.

“Quan aconsegueixes separar els residus i tenir blocs de cada material en concret, és quan el residu passa a ser, un altre cop, matèria primera”, explica l’alumni.

Un cop classificat el material, per a què serveix?

Les escombraries, com a tal, no valen res. El rebuig que generem els ciutadans i la indústria, en un primer moment està brut i barrejat. Fins i tot els residus que reciclem en els contenidors específics per a cada material (vidre, plàstic i paper). Pensem per exemple en l’etiqueta que porta una ampolla de cava: l’ampolla és vidre i l’etiqueta paper. Això s’ha de separar. Quan aconsegueixes separar els residus i tenir blocs de cada material en concret, és quan el residu passa a ser, un altre cop, matèria primera. Aquesta matèria la pots vendre al mercat i, en aquest cas, utilitzar-la per tornar a fer ampolles de vidre. D’aquesta forma, valoritzem el residu. D’allò que no val res, quan passa pel procés adequat, en pots treure una rendibilitat.

Per incentivar a les empreses que reciclin, cal facilitar la valorització dels residus que generen, incorporant maquinària adequada per millorar els resultats a l’hora de separar-los i fer més eficient el seu camí cap a la nova vida. Els nostres separadors òptics permeten la classificació d’una àmplia gamma de materials a una velocitat elevada, gràcies a una tecnologia d’última generació capaç de processar les dades de forma molt eficient.

Segons l’ONU, la innovació tecnològica és un element clau per assolir la sostenibilitat. En un món i entorn de canvi constant, com aconseguir estar al dia?

Per millorar els resultats del reciclatge, cal millorar els sistemes existents. Els equips de selecció i classificació actuals permeten millorar les tasses de reciclatge de molts materials valuosos i reciclables, però encara hi ha un gran marge de millora. Tot i que els sistemes de PICVISA brinden solucions fiables i eficients, com és el cas del Test Center, un laboratori de recuperació de residus a escala industrial (800m2) a disposició de totes aquelles empreses que vulguin un estudi de viabilitat pel reciclatge dels seus residus; com a empresa tecnològica ens trobem immersos en un procés d’innovació constant.

En primera persona

Què et va portar a involucrar-te en un projecte relacionat amb el medi ambient?

Des que estava estudiant a la universitat era conscient que volia treballar i col·laborar en projectes en els quals cregués. Durant el tercer curs del grau de GNMI, se’m va presentar l’oportunitat de realitzar pràctiques laborals a PICVISA, portant el màrqueting i la comunicació d’un projecte I+D amb la UE. Precisament, aquest projecte, el SEEGLASS, era el de la construcció del Test Center. Un dels aspectes que valoro més de la meva situació professional actual és poder estar treballant amb un producte i una idea en els que crec fermament. No només dedicar-me a allò que vaig estudiar i m’agrada, sinó, a més fer-ho en un projecte que valoro molt positivament.

Què has après a ESCI-UPF que t’hagi servit en la teva etapa en el món laboral?

“Aconseguir ser sostenibles és la clau que permetrà resoldre l’entrellat de la crisi climàtica i de recursos que vivim actualment”, adverteix l’alumni.

Del grau a ESCI-UPF valoro sobretot dues coses. La primera és la globalitat del grau, la sensació d’haver après no només sobre uns departaments o uns processos concrets, sinó de l’empresa en la seva totalitat. La segona, l’aplicació real del que anàvem aprenent. Tots els casos pràctics i business cases treballats, faciliten aplicar la teoria. Valoro també el vessant internacional del grau: totes les assignatures de negocis a les diferents àrees geogràfiques del món i la possibilitat d’aprendre un tercer idioma durant la carrera.

Quin consell donaries als estudiants interessants en una carrera professional relacionada amb la sostenibilitat?

Aconseguir ser sostenibles és la clau que permetrà resoldre l’entrellat de la crisi climàtica i de recursos que vivim actualment. En aquest camp, queda molta, sinó gairebé tota la feina per fer. Pel 2030 hi ha reptes marcats per la Comissió Europea i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) establerts per les Nacions Unides. Queda molt camí per recórrer si els volem complir. Motius de sobres per seguir treballant amb més il·lusió cada dia per protegir el medi ambient amb solucions més adequades i eficients.

También te puede interesar