University

Xina ja té la seva criptomoneda

  • Christian Rovira, July 10th, 20
  • 3 mins de lectura
Criptomoneda Xina
Foto: Dijitaller.com

Xina ha posat en marxa la primera divisa digital sobirana feta amb tecnologia de criptomoneda. La prova pilot que des de maig és una realitat a diverses ciutats xineses, espera fer la DCEP d’ús habitual a tot el país el 2022, amb els Jocs Olímpics de Beijing.

A la Xina ja fa anys que costa veure diners en efectiu al carrer. Els pagaments es fan sobretot amb el telèfon mòbil, mitjançant un codi QR i a través d’una d’aquestes dues aplicacions: Alipay (propietat d’Alibaba) o Wechat (en aquest cas, de Tencent). De fet, si nosaltres estem reduint l’ús d’efectiu en favor, primer de les targetes de crèdit i després de les aplicacions mòbils, a la Xina s’han saltat un pas. Allà l’ús de les targetes i moneda en efectiu és gairebé inexistent des de fa uns quants anys.

Per fer-nos una idea, només el 2017, 890 milions d’usuaris únics van fer transaccions amb aquestes dues aplicacions mòbils per valor de 17.000 milions de dòlars (el doble que al 2016). Això significa que el 93% de pagaments mòbils del món estan controlats per Alipay i Wechat, deixant només les engrunes a la resta (Apple Pay, Unionpay o Paypal, entre d’altres).

Davant d’aquesta realitat, el govern xinès ha decidit agafar les regnes i el Banc Popular de la Xina ha creat una divisa digital sobirana que té el mateix valor que el yuan i que s’ha creat seguint els principis de blockchain i amb tecnologia criptogràfica. La moneda rep el nom de DCEP per les seves sigles en anglès (Digital Currency Electronic Payment).

Objectius

A diferència del blockchain, que té com objectiu principal protegir i assegurar les transaccions monetàries dels seus usuaris, en aquest cas el govern de Xi Jinping, obsessionat a controlar totes les transaccions econòmiques, vol rastrejar les operacions i tenir el control sobre el sistema financer, el què significa tenir accés a totes les dades financeres de cada ciutadà i empresa.

Però si això no sembla prou, a més, podran acabar amb la fuga de capitals, el blanqueig i l’especulació; afavorir la internacionalització del yuan; i reduir la dependència de CHIPS i SWIFT (amb control majoritari dels EUA), que des de la dècada 1970 és la forma més comú per les persones i les empreses de fer pagaments internacionals en dòlars i que reporta grans beneficis en comissions als grans bancs americans amb seu a Nova York.

Ara que els mitjans parlen obertament d’una nova Guerra Freda, aquesta divisa digital és una alternativa al sistema de liquidació en dòlars i protegeix la Xina d’amenaces d’exclusió. És doncs, un altre pas per afeblir el predomini dels Estats Units. La Xina no permet l’entrada de criptomonedes i defensa que les divises digitals només poden ser encunyades pels Estats, així que queda clar que Libra, la moneda creada per Facebook, no té cap opció d’entrada al país de Mao.

Si la Xina aconsegueix imposar aquesta moneda, el dòlar deixarà de ser hegemònic, podria ser el final dels diners en efectiu, els xinesos es blinden davant d’amenaces d’altres criptomonedes i, a més, disposaran de moltes dades de les transaccions que es fan arreu del planeta. Però va més enllà, segons dades del 2018, l’impacte econòmic dels estudiants xinesos als EUA va ser d’uns 22 mil milions de dòlars i al 2017, el turisme xinès a l’espai Schengen va assolir la xifra de 2,4 milions persones, els quals ja podien pagar amb Wechat a moltes botigues i centres comercials de la mateixa Barcelona. ¿Ens imaginem què pot suposar per empreses com VISA o Mastercard que tots aquests pagaments no passin per les seves TPV?

Diferències entre DCEP i Alipay o Wechat

En teoria, amb la creació d’aquesta divisa, no calen bancs comercials. Però de moment, sembla que la Xina no busca destruir el sistema financer, es tracta més d’un projecte polític. En aquests moments, la DCEP circula a través dels bancs comercials i està pensada per a què sigui d’ús molt fàcil per als ciutadans: es poden fer transaccions sense estar connectat a internet i la interfície és molt senzilla, molt semblant a Alipay i Wechat.

La DCEP és una moneda, mentre que Alipay i Wechat són plataformes per fer pagaments. Amb aquesta divisa digital no cal fer dipòsits a bancs comercials, ni cal registrar-se amb un compte corrent, ja que tot es fa via banc central que també és qui supervisa totes les transaccions. En teoria, no hi ha comissions i el valor de la moneda és equivalent al yuan.

Futur no tan llunyà

La COVID-19 està imposant dins d’Europa mesures sanitàries que ens fan canviar els nostres costums: no es tracta només de portar mascareta o de distanciament, el govern ens diu com, quan i per on ens hem de moure, i també ens diuen com hem de pagar (fa mesos que es recomana no utilitzar efectiu), el que implica una cessió de dades sobre els nostres hàbits de consum a la banca i empreses tecnològiques que ningú està regulant. És una cessió de llibertats en favor d’una mal anomenada seguretat que cada cop ens apropa més al sistema autoritari de control de la societat imperant a la Xina.

Hi ha altres països que també estan provant de desenvolupar moneda digital sobirana, com Japó, però que no tenen la capacitat de la Xina de tenir un abast global (amb projectes com la Nova Ruta de la Seda). Si aconsegueixen que la DCEP sigui una divisa majoritàriament acceptada, sobretot a països en desenvolupament, podria suposar la pèrdua d’hegemonia del dòlar estatunidenc. Per no parlar del control de dades financeres a nivell global.

 


Meritxell Noguera
Christian Rovira

También te puede interesar