University

Els (no tan) Feliços Anys 20

Repàs a una dècada de falsa bonança econòmica

  • Miguel Cabré, January 03rd, 20
  • 3 mins de lectura

Un cop acabada la Gran Guerra, Europa havia de reconstruir-se i ho va fer a partir dels crèdits expedits pel govern estatunidenc. Aquesta inversió va fer créixer econòmicament tots els estats implicats d’una manera imponent, inflant una bombolla que va acabar explotant al final de la dècada.

Els interessos colonialistes dels grans estats europeus van ser l’espurna que va portar a la Gran Guerra. Un conflicte que es va desenvolupar en el continent europeu i en els territoris colonials d’aquests estats. El Tractat de Versalles va signar la fi de la guerra deixant Europa sumida en la misèria i pendent dels crèdits concedits pels Estats Units d’Amèrica.

L’arribada de la dècada dels 20 s’esperava amb candeletes. Era l’oportunitat de deixar enrere les guerres imperialistes i donar pas a una societat més justa i pacífica. Però per poder apropar-se a aquests objectius, Europa havia de reconstruir-se de dalt a baix. Aquest renaixement es va dur a terme ràpidament gràcies al capital prestat pels Estats Units d’Amèrica, que recuperaria amb gran interessos.

Els Feliços anys 20

Els anys 20 són els anys de la liberalització econòmica i social. En aquesta dècada van néixer les grans corporacions capitalistes i el fordisme. El nou model capitalista es va fonamentar a reduir al mínim l’atur com a mètode per combatre la pobresa. A més, el sistema d’organització del treball en cadena i la fabricació en sèrie van permetre augmentar la producció i abaratir costos, alhora que un lleuger augment de sous va fer que els propis obrers es convertissin en consumidors. D’aquesta manera es feien els primers passos cap a una societat de consum generalitzada. Els enormes beneficis d’una indústria subvencionada sovint van anar destinats a la borsa, cosa que va acabar creant una bombolla especulativa.

La jornada laboral de 8 hores i les millores salarials van donar als treballadors una capacitat per gaudir de l’oci que la guerra els havia negat. Això va provocar una obertura cultural cap a expressions fins aleshores marginades, com les avantguardes artístiques. Un dels exemples més importants va ser la música, amb l’entrada del jazz als espais per a blancs. També van proliferar les sales de ball amb el foxtrot i el xarleston sonant arreu del món, fins i tot a la Unió Soviètica. Per primer cop el món va reconèixer les primeres estrelles negres, amb Louis Armstrong, Duke Ellington o Ma Rainey com a referents del jazz. Això no va implicar gaires avenços a nivell social i ho demostra, per exemple, que la gran ballerina Josephine Baker actuava vestida amb plàtans o que el KKK estava plenament acceptat.

Aquesta dècada va ser la de les sufragistes. Dones d’origen burgès van aconseguir, en molts països, el sufragi femení, el dret a vot que fins llavors estava reservat únicament als homes. Un altre dels avenços en qüestió d’igualtat va ser l’entrada de la dona en el mercat laboral industrial.

La crítica i la bombolla

La dècada va començar amb una Alemanya completament arruïnada i que se sentia humiliada pel Tractat de Versalles. Els enormes deutes del govern alemany van permetre a França l’expropiació de les mines de la conca del Ruhr, les més importants del país. Aquesta situació i la hiperinflació del marc van deixar el poble germànic a la misèria. Per contra, la burgesia havia aconseguit unes condicions molt més favorables i va començar a especular amb la seva riquesa. Aquesta situació va ser molt criticada per un dels grans artistes del moment, Otto Dix, que demostra una clara oposició a aquesta incoherència en les seves obres. Als Estats Units també va sorgir un moviment literari que criticava aquesta bonança construïda sobre sorra i que té Hemingway com un dels màxims representants.

El que aquests intel·lectuals van advertir no va ser pres seriosament i, quan la bombolla va esclatar, molt pocs estaven preparats. Era 24 d’octubre de 1929 i el castell de cartes va caure. El matí va començar amb una pèrdua important de Wall Street, però al migdia el pànic ja s’havia apoderat dels inversors que van començar a vendre desesperadament. La situació va ser tan greu que molts es van suicidar, fet pel qual la policia va tancar la borsa. Començava així el Crack del 29 i per tant, la Gran Depressió.

 

Per saber-ne més:

  • The Great Gatsby: La novel·la de Francis Scott Fitzgerald, publicada el 1925, fa una crítica social d’aquella època als Estats Units.
  • Sally Heathcote: Suffragette: Un còmic d’extraordinària qualitat, tant artística com didàctica, editat per La Cúpula. L’obra de Mary M. Talbot, Kate Charlesworth i Bryan Talbot ens obre les portes a la història de Sally Heathcote i com aquesta beu dels ensenyaments de la pionera Emmeline Pankhurst.

También te puede interesar