Back

Business

La COVID-19 i els mitjans de pagament internacionals

Pagaments internacionals COVID
Foto: Milliyet.com

Xavier Fornt, professor de Banca internacional al Màster en Comerç Exterior, explica com la pandèmia ha fet canviar moltes coses: algunes que són fàcilment identificables, però n’hi ha d’altres que potser no són tan visibles.

Si ens fixem en els efectes de la pandèmia sobre el comerç internacional, el primer que veiem és una dràstica reducció, tant en el nombre d’operacions com en el volum de les transaccions internacionals. Però quan posem la lupa sobre aquest tema, veiem que alguns sectors han experimentat fortes alces durant la pandèmia i això ha afectat els mitjans de pagament internacionals.

Per citar tres sectors ben notoris: El primer, el de productes sanitaris. La fabricació i venda de mascaretes s’ha disparat arreu del món i, com que molts productors nacionals no donen a l’abast, s’ha hagut de recórrer a fabricants d’altres països. Aquesta situació és general a molts països d’arreu, així que el comerç internacional d’aquest sector ha experimentat una fortíssima crescuda. El segon, el de productes farmacèutics. Mentre no es trobi una vacuna que es pugui comercialitzar, i això sembla que no serà imminent, els serveis sanitaris han utilitzat tot tipus de proves i tractaments farmacològics, amb més o menys encert, i la societat, espantada com mai, ha comprat i acumulat productes farmacèutics, el que ha provocat un augment significatiu del comerç internacional d’aquest sector. El tercer, el relacionat amb productes informàtics. Amb la pandèmia, sembla que hem descobert el teletreball i, donat que ha funcionat força bé, un cop constatada la seva eficàcia, ha originat una demanda important de productes lligats a aquesta nova situació: impressores, cartutxos de tinta, paper, altaveus, etc. normalment fabricats a països asiàtics i que s’han d’importar. Ha estat doncs el tercer sector on s’ha constatat un augment del comerç internacional.

L’escassetat de productes dels tres sectors esmentats ha originat que els importadors hagin hagut d’espavilar-se a trobar nous productors, perquè els seus habituals no podien cobrir tota la demanda. I nous productors vol dir haver d’anar a Bangladesh, Pakistán, Vietnam, Nepal o Sri Lanka. Tots ells països amb els que cal utilitzar mitjans de pagament internacionals, és a dir, on qualsevol comanda ha d’anar acompanyada d’un crèdit documentari. Així que aquest mitjà de pagament internacional tan popular, però que els darrers anys venia experimentant un lleuger retrocés, ha vist com creixia el seu ús de forma notable.

Un efecte col·lateral d’aquesta situació pel que fa a pagaments internacionals ha estat l’acceptació generalitzada de documents escanejats. Els serveis internacionals de Courier, que son els que fan arribar documents d’un banc a un altre, han experimentat pertorbacions notòries en diverses fases de la pandèmia, ja que no hi havia trànsit aeri. I, com que els documents són imprescindibles per al despatx de les mercaderies, els diferents agents de comerç internacional (bancs, exportadors, importadors, asseguradores, duanes, etc ) han hagut de modificar certs aspectes dels pagaments internacionals i adaptar-se a l’urgent necessitat de disposar dels productes sanitaris, farmacèutics i informàtics, motiu que explica que s’hagin acceptat documents escanejats per no tenir els originals a temps.

We also recommend you