“A la feina, la formació és essencial, però l’actitud marca la diferència”

• #Alumni
• #Doing Business
• #GNMI

• Share it:

Marc Carbó és alumni de la promoció de 2017 del GNMI. Des de febrer de 2021 treballa a Ernesto Ventós, una empresa del sector químic que s’encarrega de distribuir olis essencials i químics aromàtics arreu del món. Fa poc més d’un any, va rebre l’encàrrec de posar-se al capdavant de la filial que l’empresa té a Nova Jersey i que s’ocupa del mercat estatunidenc i canadenc.

Aprofitant que el mes passat va participar en una xerrada d’orientació professional organitzada pel Career Service d’ESCI-UPF, vam parlar amb ell per saber com li ha anat la carrera professional des que va graduar-se, i com és l’experiència de dirigir un equip de persones des de la filial d’una multinacional des dels Estats Units.

• Marc, des que vas acabar has tocat diversos pals: màrqueting, compres, logística… Quan vas començar el GNMI, tenies clar a què et volies dedicar?

Sí, sempre ho vaig tenir bastant clar. Des de bon començament, el màrqueting era el que més em cridava: tenia clar que volia fer coses creatives, ja que no m’agraden gens les tasques repetitives i monòtones. Quan treballes en aquest sector, cada dia és diferent, sempre tens noves campanyes per preparar, nous projectes per encarar…

De fet, la major part de la meva carrera professional l’he desenvolupat en equips de màrqueting, i vaig entrar a Ernesto Ventós per cobrir una posició en aquest departament. De totes maneres, actualment estic molt content amb la meva posició de Managing Director.

Si bé és un rol que no m’havia plantejat i que em va ser proposat des de l’empresa, gaudeixo molt del que faig. He descobert que m’agrada tant la part de gestió empresarial com la d’haver de portar un equip, especialment al tractar-se d’un equip amb una cultura diferent.

• I ara que ja fa uns quants anys que t’has graduat, què creus que és el que més t’ha aportat el grau?

A la carrera, jo no era dels que més despuntava. De fet, si destacava per alguna banda era més per baix que per dalt. Això sí, no em perdia mai cap farra. Així que més que ressaltar alguna assignatura (tot i que em van agradar molt micro i macroeconomia o joc d’empresa, per exemple), crec que una de les coses més importants que s’ensenyen a ESCI-UPF són les habilitats socials i el treball en equip.

Treballar en grup t’ajuda a obrir la ment, a escoltar els altres i tocar de peus a terra, que són coses que a la que entres al món laboral te n’adones que són molt necessàries.

• L’opció de marxar a treballar fora, és una idea que tenies clara des que estudiaves al GNMI?

Tot i que soc molt cul inquiet, vaig decidir no marxar d’intercanvi a la carrera. Amb el temps, me n’he acabat penedint, però precisament per això, la idea de viure a fora em cridava molt l’atenció, i de fet tenia pensat marxar una temporada al Canadà a l’acabar el GNMI.

Amb tot, com que l’empresa a on estava fent les pràctiques a 4t, Würth, em va proposar de continuar amb ells, em vaig acabar acomodant i la intenció d’anar a viure a fora va passar a un segon terme.

Amb els anys, vaig adonar-me que encara tenia les ganes de marxar. Precisament per això vaig dir que no a Ernesto Ventós la primera vegada que em van proposar que m’incorporés al seu equip de màrqueting. L’empresa logística a on treballava en aquell moment m’havia promès un projecte a Amsterdam i vaig posar-los per davant, malgrat que l’oferta de Ventós m’interessava molt.

Però quan ja estava fent les maletes…el projecte de marxar va quedar parat per culpa de la pandèmia. Poc temps després, se’m va tornar a presentar l’oportunitat d’entrar a Ernesto Ventós. I quan ja m’esperava que no em mouria de Barcelona, el meu cap em va proposar encarregar-me de la filial dels Estats Units. Com us podeu imaginar, vaig dubtar molt en acceptar la proposta.

• Portes ja més d’un any treballant als Estats Units. Trobes que hi ha gaires diferències entre la cultural laboral dels EUA i la de casa nostra?

Aquí, a Catalunya, la gent es compromet molt més amb les empreses on treballa. Tot i que sembla que això a poc a poc comença a canviar, les diferències segueixen sent enormes.

Als Estats Units, pots presentar un pla de desenvolupament de carrera i si a la persona no li encaixa, pot deixar l’empresa aquell mateix matí, sense informar a ningú. Per contrapartida, també resulta molt més senzill per a les empreses rescindir contractes.

D’altra banda, als Estats Units, el ritme de treball és molt frenètic. A Europa, si algun client et demana un preu, el pots tenir esperant dos dies sense que això suposi gaires maldecaps. Als Estats Units, en canvi, si et demanen el preu al matí el necessites tenir aquella mateixa tarda. La competència és molt dura, i això fa que per força hagis de ser molt ràpid.

• A Ernesto Ventós sembla que hi encaixa molt bé el perfil d’ESCI-UPF: teniu alumnes del GNMI en pràctiques, participeu a NetWork ESCI-UPF i hi ha uns quants alumni que hi treballeu. Què és el que més es valoreu en un alumne en pràctiques? Quines qualitats ha de tenir?

El del GNMI és un perfil molt buscat, d’una banda perquè el grau t’aporta una visió global, internacional, del món de l’empresa; i de l’altra perquè el coneixement d’idiomes també t’ofereix un plus. Com deies,  a Ernesto Ventós hi ha un munt d’alumni d’ESCI-UPF, tant del GSCI com del GNMI. En el nostre cas, busquem gent acabada de graduar, que sigui humil. Persones espavilades i resolutives, a qui no els faci por encarar situacions de tota mena.

Ara bé, tot i que la formació és essencial, perquè assenta les bases, l’actitud és el que marca la diferència: sense ganes, no es va enlloc.

• Molts alumnes, just després de graduar-se no saben quin camí escollir i se senten una mica perduts. Tu recordes sentir-te així? Què li diries a algú que es troba en aquesta posició, veient el teu recorregut?

Sé que és un sentiment que té molta gent, i que es pot fer difícil de superar. Jo no ho vaig viure així, perquè vaig encadenar les pràctiques obligatòries a tercer amb les extracurriculars a quart i vaig entrar directament al món laboral. Tenia una posició en una multinacional, el lloc em motivava, i quan vaig acabar el curs em van proposar de continuar amb ells, així que el pas de la universitat a l’empresa em va resultar molt natural.

Però sí que vaig tenir una sensació propera a això en el moment de canviar de feina, entre Yusen Logistics i Ernesto Ventós, perquè notava que no estava motivat, no em semblava que estigués aprenent ni aportant valor i, a l’acomodar-me, em va costar sortir d’aquesta situació.

Així doncs, el meu consell és que no es conformin i que no els faci por el canvi. Per un cop que vivim, aprofitem-ho, anem a fer allò que més ens omple. Tothom, en totes les feines, té dies dolents. L’important és que allà on siguis, quan hi pensis, et faci dir “ostres, està de p*** mare això que estic fent!”.