“Tant de bo ens haguéssim equivocat i no tinguéssim aquest desastre a sobre”

Pere Fullana i Palmer és enginyer químic per l’IQS, enginyer industrial per la UAB i doctor en enginyeria industrial per l’URL, títols que complementa amb estudis de postgrau en gestió empresarial i informàtica. Va començar a treballar en sostenibilitat l’any 1992, dedicant la seva activitat a l’empresa privada i a la universitat.

Actualment, és el director de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic a ESCI-UPF i ha estat portaveu del sector acadèmic mundial durant el tancament de la Cimera de Canvi Climàtic COP25. El seu àmbit de recerca i aplicació se centra en l’avaluació ambiental a través de l’anàlisi de cicle de vida, l’ecodisseny i la comunicació ambiental. Va ser l’acadèmic convidat a la signatura del Pacte per a una Economia Circular a Espanya.

Aprofitant que s’està portant a terme la COP28 a Dubai i que al setembre, el secretari general de les Nacions Unides, Antonio Guterres, va presentar l’Agenda per l’Acceleració en matèria climàtica, parlem amb ell perquè ens expliqui la seva visió sobre la situació actual del clima i dels acords i iniciatives que s’han plantejat.

Com hem arribat a superar els 2ºC i estem anant cap als 3ºC segons l’IPCC?

Ho hem fet obviant el problema. Semblem criatures que necessitem recompensa o càstig a curt termini i els reptes a llarg termini no ens interessen. En realitat, encara no hem superat aquests límits, però la certesa que els superarem aviat va creixent. L’increment d’un grau i mig, l’ambició de l’Acord de París, pot ser un fet al llarg de la dècada vinent. El de dos graus podria arribar deus o 20 anys després, si no augmentem les emissions per sobre dels nivells actuals. Durant anys, s’ha vist a la ciència com a catastrofista i ara veiem que ens vàrem quedar curts en les prediccions. Els fets han obligat que la política faci cas a la ciència. Tant de bo ens haguéssim equivocat i no tinguéssim aquest desastre a sobre.

Llegeix l’entrevista completa →