El sostre de despesa i la inflació

El director d’ESCI-UPF, Albert Carreras, escriu al diari ARA sobre el paper que jugarà la inflació a l’hora de definir el creixement del PIB en el pròxim exercici econòmic.

Aquesta setmana, el govern espanyol ha fet públic el sostre de despesa de l’Administració General de l’Estat, que defineix el màxim de despesa que es podrà assolir abans d’elaborar els nous pressupostos. La xifra, 196.142 M€, és la més alta que s’ha marcat mai i és gairebé idèntica al sostre de despesa establert l’any passat (la variació és només del 0,0002%).

Aquesta dinàmica, escriu Carreras, s’explica per la voluntat de donar una resposta pública als efectes devastadors que la pandèmia ha tingut en el sector privat. L’elevat sostre de despesa se sustenta en l’aportació dels fons europeus per a la recuperació i assumeix un fort desequilibri fiscal (del 5% del PIB). També hi juga a favor el fet que el pacte d’estabilitat de la Unió Econòmica i Monetària (UEM) de la Unió Europea continua ajornat a causa de les repercussions que la pandèmia ha provocat en la major part dels països de la UEM.

El director d’ESCI-UPF explica que la previsió d’un dèficit més baix respon a que s’espera que la represa de l’activitat a partir de l’any vinent generi més ingressos fiscals, cosa que ha de repercutir en una reducció del desequilibri pressupostari.

Per últim, Albert Carreras alerta que l’evolució dels preus des de l’esclat de la crisi financera de 2008 ha sigut gairebé pla, però que aquesta dinàmica està canviant i sentencia: “ningú sap quant pujarà la nova inflació ni quan durarà. El creixement del PIB –i de la recaptació– dependran, després de molts anys, de la inflació”.