Les febleses de Catalunya segons l’IPS

Uns dies enrere, el director d’ESCI-UPF Albert Carreras va parlar de les fortaleses de Catalunya en relació a l’Índex de Progrés Social (IPS) en un un article publicat al diari ARA. En aquesta ocasió, Carreras publica una anàlisi d’algunes de les febleses de Catalunya que es poden extreure si s’examina el mateix indicador.

El director d’ESCI-UPF desglossa els tres grans apartats on Catalunya obté una puntuació molt per sota de la mitjana europea. El primer d’aquests és l’accés al coneixement bàsic, que mesura l’èxit o el fracàs de l’escolarització de la població adolescent. D’aquest punt es desprèn, com diu Carreras, que “el fracàs de l’ESO i la FP són característics de Catalunya”. Carreras apunta a algunes de les causes d’aquest fet. Assenyala la falta de recursos, però també el disseny dels estudis i la gestió dels centres educatius, entre d’altres.

En segon lloc hi ha la categoria de llibertat i elecció personal. En aquest apartat es mesuren aspectes vinculats a l’accés al mercat laboral i a la possibilitat de progressar en la carrera professional, així com la capacitat d’elecció davant les opcions que presenta la vida o la percepció del nivell de corrupció. Els resultats denoten una societat molesta amb les escasses oportunitats i irritada amb els abusos de la classe política i les administracions.

Per últim, el tercer grup de febleses és la qualitat ambiental. Com indica Carreras, de la mateixa manera que som tolerants amb el fracàs escolar i no amb la mala assistència sanitària, per exemple, també ho som amb la contaminació de l’aire. En aquest sentit, el director d’ESCI-UPF fa una crida a aprofitar els recursos projectats pel pla Next Generation EU “per millorar les polítiques de sostenibilitat mediambiental i les de resiliència econòmica”.

A tall de conclusió, Carreras afirma que tots aquests mals resultats fan evidents que “les exigències de millora per part de la societat són insuficients i que no es passen comptes pels fracassos en aquests aspectes”.