La llei general d’educació de 1970, en ple tardofranquisme, ja pretenia superar el model obsolet de l’aprenentatge per memorització i anar cap a un aprenentatge focalitzat en la capacitat de comprensió.
L’objectiu, meritori, es completava amb una extensió de l’ensenyament obligatori fins als catorze anys i la creació de la formació professional com a alternativa al batxillerat unificat polivalent i al curs d’orientació universitària, també de nova creació. L’objectiu de substituir aprenentatge memorístic per aprenentatge actiu va fracassar. També va fracassar la introducció de la formació professional.
Han passat més de cinquanta anys i estem en el mateix lloc, però amb moltes lleis d’educació entremig. Cada nova llei ha promès acabar amb la memorització i focalitzar l’aprenentatge en el que es va acabar anomenant “competències”, que inclou tot el que està vinculat amb la implicació activa de l’estudiant en la comprensió del que s’estudia. Les promeses s’han anat repetint perquè l’objectiu ha fracassat sempre.
Joan Ribas, professor del GNMI, escriu al diario de Ibiza sobre l'època convulsa en què vivim i fa especial referència a l'escenari que dibuixen, per a la resta de països europeus, les eleccions franceses del passat 24 d'abril.
Albert Carreras, director d'ESCI-UPF, escriu al diari ARA sobre la percepció que la ciutadania i els economistes tenen sobre la inflació. Un fenomen que genera més diversitat d'opinions del que sembla a primer cop d'ull.
Albert Carreras, director d'ESCI-UPF, escriu al diari ARA sobre les dades de l'IPC del passat mes de març, els factors que fan que Espanya tingui una inflació per sobre d'altres països europeus i les incerteses que provoca.
Leave a message