Guanyadors i perdedors de la inflació

Totes les notícies econòmiques de dimecres s’han focalitzat en l’IPC (índex de preus al consum) avançat del mes de març, amb un 9,8% de creixement interanual i un 3,0% de creixement intermensual. Dues pèssimes notícies que obliguen a reflexionar sobre què pot passar. Si hi ha una incertesa econòmica important, perquè afecta a tothom i perquè és de molt impacte, és la inflació.

Com ha dit el diari ARA, és la dada més alta interanual des del novembre de 1984 i la més alta intermensual des del juliol de 1977. Poca broma! Els anys setanta i vuitanta van ser d’inflacions altes, i durant els anys més complicats van ser creixents –s’acceleraven!–. Hem tornat, de sobte, a aquells moments.

Hi ha tornat més l’economia espanyola que la d’altres països de l’àrea euro. Depèn del punt de partida (la recuperació espanyola ha estat menor i més lenta del que s’esperava), del nivell de fiscalitat sobre els productes energètics (més baix a Espanya) i, en el cas elèctric, de la mena de tarifes dominant (més exposada a l’impacte de les subhastes diàries d’electricitat) i de la productivitat global (més baixa a Espanya que a la zona euro).

Això fa pensar que l’impacte encara podria ser transitori, però, no ens enganyem, són xifres històricament altes.

Continua llegint →