Fons europeus, deutes europeus

La resposta europea a la crisi financera de 2008 no va estar a l’alçada. La recessió, que a Estats Units va durar un any i mig, a la zona euro es va allargar, encadenant dues recessions, prop de cinc anys. La Unió Europea és relativament jove i té un disseny defectuós en alguns àmbits. L’altra gran àrea monetària del món, els Estats Units, varen fer la unió fiscal abans que la unió monetària. Aquí va anar al revés, i aleshores quan va arribar la crisi es va veure que el disseny monetari i fiscal no anava a l’hora.

Teníem una autoritat monetària, un banc central, però moltes autoritats fiscals. La baixada de tipus d’interès va ser molt lenta i Alemanya i el seu entorn varen imposar l’austeritat fiscal, que va comportar retallades, per mirar de contenir el dèficit i el deute. L’austeritat no només va fer mal, és que a més no va contribuir a millorar els indicadors fiscals.

Un servidor va ser l’ajudant de Carlos Solchaga quan després de deixar el govern va venir a fer classe a la Universitat Pompeu Fabra el curs 95-96. Solchaga va ser el totpoderós ministre d’Economia i Hisenda dels governs de Felipe González entre 1985 i 1993. Record bé com explicava que el tema bàsic de la culminació de la unió econòmica i monetària i l’adopció de l’euro tenia una motivació molt més política que econòmica, avançar en la integració política de la Unió.

Continua llegint →