La resposta europea a la crisi financera de 2008 no va estar a l’alçada. La recessió, que a Estats Units va durar un any i mig, a la zona euro es va allargar, encadenant dues recessions, prop de cinc anys. La Unió Europea és relativament jove i té un disseny defectuós en alguns àmbits. L’altra gran àrea monetària del món, els Estats Units, varen fer la unió fiscal abans que la unió monetària. Aquí va anar al revés, i aleshores quan va arribar la crisi es va veure que el disseny monetari i fiscal no anava a l’hora.
Teníem una autoritat monetària, un banc central, però moltes autoritats fiscals. La baixada de tipus d’interès va ser molt lenta i Alemanya i el seu entorn varen imposar l’austeritat fiscal, que va comportar retallades, per mirar de contenir el dèficit i el deute. L’austeritat no només va fer mal, és que a més no va contribuir a millorar els indicadors fiscals.
Un servidor va ser l’ajudant de Carlos Solchaga quan després de deixar el govern va venir a fer classe a la Universitat Pompeu Fabra el curs 95-96. Solchaga va ser el totpoderós ministre d’Economia i Hisenda dels governs de Felipe González entre 1985 i 1993. Record bé com explicava que el tema bàsic de la culminació de la unió econòmica i monetària i l’adopció de l’euro tenia una motivació molt més política que econòmica, avançar en la integració política de la Unió.
Albert Carreras, director d'ESCI-UPF, escriu al diari ARA sobre el procés inflacionari que estem vivint des del mes de gener i apunta en quina mesura això afavoreix o perjudica a la societat i a l'administració pública.
Joan Ribas, professor del GNMI, escriu al Diario de Ibiza sobre el boom turístic d'aquest estiu i els factors que, amb tot, preveuen una tardor i hivern complicats pel que fa a l'economia.
The ESCI-UPF lecturer Ramon Xifré wrote a paper for Spanish and International Economic & Financial Outlook (SEFO), a FUNCAS publication. In this paper, Xifré analyses the impact of the pandemic on Spain's business fabric and self-employed professionals.
Leave a message