Sempre proper, Nacho Dualde

• #Alumni
• #ESCI-UPF

• Share it:

Aquest 14 de desembre ens hem llevat amb la trista notícia de la mort del nostre gerent. Nacho Dualde tenia 47 anys i era pare de la Cinta, l’Abril i el Mateo. Va ser alumne de la primera promoció d’ESCI-UPF i després de 10 anys treballant a l’empresa privada, va tornar a la seva alma mater per ocupar el càrrec de gerent, posició que ha ostentat els darrers tretze anys.

Antoni Rovira, primer gerent d’ESCI-UPF, va donar-li el relleu per a succeir-lo en el càrrec. D’ell va agafar la passió i el compromís per la nostra institució, ja fos a les xerrades a escoles i instituts recorrent Catalunya, implicant-se amb la dotació de beques o cuidant la relació amb els estudiants i alumni.

Des del primer moment, la captació de talent i la voluntat d’acostar els valors d’ESCI-UPF als joves van ser dues de les seves principals preocupacions. La seva dedicació i lideratge van ser vitals per tirar endavant el canvi del Graduat Superior en Comerç Internacional al Grau en Negocis i Màrqueting Internacionals, el llançament i consolidació del Grau en Bioinformàtica i, en l’últim període i juntament amb el director, Albert Carreras, el disseny del pla estratègic que ha de marcar el recorregut d’ESCI-UPF en els propers anys.

Al llarg d’aquest temps, va estar plenament implicat en totes les activitats organitzades des d’ESCI-UPF. S’entrevistava amb futurs alumnes, pares i mares, participava a les sessions informatives, a les sessions de benvinguda als alumnes, a les graduacions i l’últim dia del Saló de l’Ensenyament cada any sorprenia als estudiants ambaixadors amb una safata de croissants per aixecar els ànims després d’una dura setmana.

Tenia una gran energia que ens encomanava i era fàcil trobar-lo a la cafeteria de la universitat parlant amb alumnes o passant pels despatxos de professors i personal per tancar temes de feina, compartir l’opinió sobre alguna notícia internacional o fent la seva crítica de la darrera estrena cinematogràfica. La porta del seu despatx sempre era oberta a tothom i es preocupava molt pel benestar de tots els que l’envoltàvem: va ser impulsor de la creació de la Unitat d’Igualtat, el Servei d’Inclusió i estava obert a qualsevol iniciativa que pogués aportar benefici a tota la comunitat.

Recordarem el Nacho per tot això, però també la seva veu potent, el seu riure contagiós i la seva energia desbordant que no li permetia estar-se quiet. Sempre amb un somriure, sempre proper.