Els pressupostos tornen a ser importants

Els pressupostos tornen a ser importants. No van ser-ho durant uns quants anys. Els anys de la crisi financera i del deute sobirà van implicar fortes reduccions de la despesa pública que van dificultar l’aprovació de pressupostos. Als polítics no els agrada donar males notícies, i uns pressupostos restrictius són males notícies. És millor prorrogar-los i no parlar-ne gaire.

Quan no hi ha més diners no es poden projectar nous programes ni es pot ampliar despesa. En aquestes circumstàncies, per què calen uns pressupostos? Políticament parlant, per no res de bo. Quan els temps són d’expansió econòmica i de més ingressos públics, una pròrroga pressupostària és una creu: impedeix redefinir la despesa pública i ampliar-la, seleccionant i prioritzant els àmbits de noves iniciatives.

Continua llegint →