Un futur d’electricitat cara?

Quan la tardor del 1973 i l’hivern del 1974 l’OPEP (Organització de Països Exportadors de Petroli) va adonar-se del grau de dependència del petroli que tenien els països més desenvolupats del món, va passar d’una política d’embargaments selectius a una de reducció d’oferta i d’increment de preus. Es van multiplicar per quatre en pocs mesos. En aquests moments estem vivint el mateix amb els països exportadors de gas natural.

Els detonants són diferents, però els efectes són els mateixos. Uns països que concentren la producció i exportació d’una font d’energia estratègica estan aprofitant al màxim la seva capacitat negociadora. Ara, diem que no és més que un conflicte geopolític. Bé, exactament com va passar amb la primera crisi del petroli, que no era més que un conflicte geopolític (l’anomenada guerra del Yom Kippur). Estem vivint la primera crisi del gas natural.

L’evident necessitat que tenen els països europeus del gas natural rus i algerià promou que la restricció d’oferta inicial per part dels exportadors es vagi transformant en una estratègia més calculada de maximització del preu exigit. Tal com anem, si els electorats nacionals no suporten pagar més cara l’energia consumida però, alhora, com a consumidors no volen prescindir d’aquesta energia, ens enfrontem a una contradicció en què dominarà la voluntat de garantir els subministraments.

Continua llegint →