La relació entre la CEE i el règim de Franco

El director d’ESCI-UPF, Albert Carreras, escriu al diari ARA sobre la tesi que defensa Fernando Guirao al seu últim llibre, El rescat europeu del règim de Franco.

Fernando Guirao és catedràtic Jean Monnet ad personam d’història de la integració europea a la UPF i al seu llibre sosté que la Comunitat Econòmica Europea i les seves personalitats més importants van protegir el desenvolupament econòmic d’Espanya malgrat el règim de Franco. Aquesta tesi desmunta la idea predominant que durant la dictadura del general, les relacions amb la CEE van ser sempre tenses.

Segons l’autor del llibre, la CEE va protegir el desenvolupament econòmic d’Espanya amb una doble finalitat. La primera era la de defensar els propis interessos dels membres de la Comunitat Europea. Impulsar el creixement econòmic d’Espanya suposava per a la CEE garantir-se proveïments i mercats. En aquest sentit, Europa no va prendre mai cap decisió que anés contra els seus interessos econòmics. Tal com diu Carreras, “les Comunitats Europees van ser i segueixen sent molt interessades”.

La segona finalitat, menys evident i clarament més sorprenent, va ser la d’afavorir el desenvolupament econòmic de l’Estat espanyol amb la intenció de facilitar la transició de la dictadura de Franco cap a un règim democràtic. A més, segons els membres de la CEE, no valia la pena desafiar la dictadura de Franco per la inestabilitat econòmica que això podia provocar.

Al final de l’article, el director d’ESCI-UPF reflexiona sobre el fet que, si els integrants de la Comunitat Econòmica Europea van mantenir aquesta posició durant la dictadura (fins i tot en els anys de més repressió), “què podem esperar que facin quan els estats ja s’han compromès els uns amb els altres?”

Carreras tanca l’article afirmant-se en la plena convicció que cal estar dins la UE, però que també és important reconèixer per quines regles es regeixen els estats que la integren: “són ni més ni menys que lliçons d’història”.