El preu de l’electricitat i la lliçó del petroli

El director d’ESCI-UPF, Albert Carreras, ha escrit un article al diari Ara on exposa els punts en comú entre la situació actual derivada de la pujada de preus de l’electricitat i la situació que es va donar durant les crisis del petroli de 1973-1975 i 1979-1981. En primer lloc, Carreras exposa les principals característiques de la crisi del petroli i fa una menció especial als diferents tipus de resposta que els estats de les economies més pròsperes del món van donar a la crisi del cru.

El director d’ESCI-UPF parla de dues estratègies oposades. La primera, la que van seguir la major part dels països, va ser la de compensar la pèrdua de poder adquisitiu amb un augment dels salaris i donar facilitats de crèdit a les empreses per afrontar l’encariment dels costos. Com a resultat es va disparar la inflació, un fet que “no va aconseguir controlar les conseqüències de l’encariment del petroli, ans al contrari”. El fracàs d’aquestes polítiques va acabar derivant en l’adopció de mesures neoliberals, capitanejades pels EUA de Reagan i el Regne Unit de Thatcher.

L’altra manera d’afrontar la crisi va ser la que van escollir països com Alemanya o els Tigres Asiàtics, que van optar per acceptar l’augment dels preus. Tot i que la crisi va ser dura, també va ser molt més breu i, com explica Carreras, van tornar a créixer sobre “la base d’uns preus de l’energia més cars, però sense caure en una deriva inflacionària”.

En el cas de la crisi actual, els preus de l’electricitat s’han apujat a causa de l’obligació de la compra dels drets d’emissió de CO2, una mesura adoptada per lluitar contra el canvi climàtic a escala europea. Tenint en compte les lliçons de la crisi del petroli, Carreras adverteix que abaratir els preus del consum és una solució que a la llarga pot tenir efectes no desitjats.

El que caldria, diu, és donar suport a les rendes més baixes per solventar el problema de la pobresa energètica, però sobretot incentivar que es consumeixi menys energia bruta i això passa per encarir-la. D’aquesta manera, s’estimularia la producció d’energia renovable i la disminució del consum d’electricitat. Segons Carreras no hem de caure en els mateixos errors que es van produir durant la crisi del petroli, sinó que cal prendre exemple de la solució adoptada per Alemanya i els Tigres Asiàtics.