Biden signa la sentència de mort dels paradisos fiscals

• #Economics

• Share it:

Tot i que en les darreres dècades s’han promogut lleis i mesures per lluitar contra els paradisos fiscals, han estat molts els estats que han utilitzat la seva capacitat per legislar en matèria fiscal per atreure el gran capital cap a dins de les seves fronteres. Això sembla que aviat ha de canviar, com explica un article de The Economist traduït per Juan Gabriel López Guix per a La Vanguardia, i és que les grans potències mundials s’han unit per erradicar unes pràctiques que moltes vegades els han afectat econòmicament.

Quan s’apropa als sis mesos de mandat, l’administració Biden està demostrant que ha fet seves les regnes del govern dels Estats Units d’Amèrica amb els objectius molt clars. Un d’ells, sembla, és reconstruir el Partit Demòcrata, on les veus socialdemòcrates estan guanyant pes. Una qüestió prou rellevant si es té en compte que en les darreres setmanes el president de la gran potència occidental ha fet més d’una declaració en aquesta línia. Una de les mesures que té decidit promoure l’administració, fent valer el pes polític internacional dels EUA, és acabar amb els paradisos fiscals i amb el dumping fiscal que algunes regions promouen. L’objectiu, com va dir la secretària del tresor Janet Yellen, és posar fi a “la competència a la baixa”. Unes polítiques de competència fiscal que, com assegura un estudi de 2018, porten més d’un 40% dels beneficis de totes les empreses del món cap a paradisos fiscals.

Amb el govern dels EUA promovent aquesta reforma del sistema fiscal mundial, s’esperen dos canvis substancials: en primer lloc, es buscarà que els drets fiscals passin a ser controlats per l’estat o regió on es desenvolupa l’activitat econòmica, evitant d’aquesta manera que les empreses puguin escollir on paguen les taxes sobre els beneficis. Aquesta és una mesura que hauria d’afectar aquelles regions que han fet del dumping fiscal una via per atreure capital. En segon lloc, aquest programa polític que ha d’acabar amb el sistema de competència deslleial entre estats establirà un tipus mínim comú a escala mundial respecte als beneficis. Una taxa que sembla que se situarà sobre el 15%. Un percentatge bastant per sota de l’actual en molts dels països europeus que recolzen aquestes mesures, però que és superior al que ha atret les grans multinacionals a Irlanda, Xipre, Hong Kong, Singapur, els Països Baixos o Luxemburg.

Aquests estats seran alguns dels perdedors d’aquesta “revolució” que anticipa el ministre de finances alemany, però com són estats desenvolupats podran salvar amb més o menys fortuna la crisi. És diferent la situació en què es trobaran els paradisos fiscals situats en regions pobres o no desenvolupades com poden ser les Bahames, Barbados o les Illes Caiman. Països per a qui aquesta política fiscal genera una part imprescindible de la seva riquesa. Per contra, els vencedors d’aquesta nova política fiscal mundial seran les grans potències on les empreses facturen grans quantitats, però desvien bona part dels seus beneficis a jurisdiccions de baixa tributació. També els estats més pobres, on les empreses situen bona part de les seves seus productives, es veuran beneficiats quan les multinacionals paguin impostos en aquests territoris.

Durant la darrera reunió del G-7, les grans potències econòmiques del món van arribar a un acord per promoure una nova legalitat mundial quant a la política fiscal. I és que, com expliquen a The Economist, sembla que abans de l’agost es buscarà un acord del G-20 que pretén arrencar una reacció en cadena en la resta dels 120 estats del món que estan negociant aquestes mesures i que hauran de passar també per les comissions de la Unió Europea on la política fiscal requereix unanimitat. A més, sembla improbable que els ja mencionats paradisos fiscals de la UE vetin aquests canvis per evitar sancions.