Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat d’Elna

• #Biography

• Share it:

Elisabeth Eidenbenz va néixer a un petit poble prop de Zurich l’any 1913. Eidenbenz era una jove inquieta i amb uns profunds valors socials i pacifistes en una Europa que estava intentant tancar encara les ferides de la Primera Guerra Mundial. Va estudiar magisteri i va començar a exercir la seva vocació com a mestre, amb 20 anys d’edat, a diferents escoles a Suïssa i més tard a Dinamarca.

Va veure amb terror l’avanç del feixisme que més endavant es va estendre per tota Europa i també la destrucció de la població espanyola, immersa en la Guerra Civil. Això la va empènyer a unir-se a una organització anomenada “El Comitè Suís d’Ajuda als Infants d’Espanya”. Aquesta organització va oferir ajuda a ambdós bàndols, tant republicans com nacionals, però aquests últims van desestimar l’ajuda, de manera que tan sols va socórrer la població civil de la zona republicana.

El 1937, al bell mig de la Guerra Civil espanyola, Eidenbenz va arribar a Madrid com a infermera voluntària de l’Ajuda Suïssa, disposada a donar suport sobretot a mares i infants que es trobaven en perill de malnutrició i prop d’una mort segura per les circumstàncies de la guerra.

Quan la Segona República Espanyola va caure i els exiliats republicans es van veure obligats a fugir a França, l’Ajuda Suïssa es va reorganitzar per proporcionar ajuda als camps de refugiats exiliats al sud de França.

Durant la seva estada al sud-est francès, va ser escollida per dirigir la primera maternitat més coneguda com “la Maternitat suïssa d’Elna”, prop dels camps de refugiats de les platges del Rosselló.

Donades les condicions dels camps de refugiats, les possibilitats de supervivència d’un nounat eren pràcticament nul·les i també un gran perill per a la mare. Gràcies al naixement d’aquesta institució, es van salvar prop de 600 infants, no tan sols de mares espanyoles, sinó també d’origen jueu que fugien de la invasió nazi amb l’inici de la Segona Guerra Mundial.

Entre els anys 1939 i 1944 van néixer a la Maternitat d’Elna un total de 597 infants de 22 nacionalitats diferents, tot i que la immensa majoria eren fills d’exiliats espanyols i la resta jueus i gitanos.

Per tal d’assegurar la manutenció de la Maternitat d’Elna, l’Ajuda Suïssa va enviar periòdicament aliments i roba. Tot i així, també es van mantenir gràcies a recursos propis que obtenien de conrear el seu hort, d’arbres fruiters i alguns animals, com conills, que criaven per poder-se alimentar.

Eidenbenz va obtenir nombroses mencions i reconeixements pel seu gran treball i l’ajuda humanitària. El 2002, l’Estat d’Israel va concedir-li la distinció de Justos entre Nacions (guardó que el poble jueu concedia a aquelles persones que sense tenir en compte la seva religió els van ajudar en la època nazi). Més endavant, el 2006, la Generalitat de Catalunya va atorgar-li la Creu de Sant Jordi i l’Estat Espanyol la Creu d’Or de l’Ordre Civil de la Solidaritat Social. Per últim, el 2007, França la va reconèixer com a Dama de Legió d’Honor, la major distinció de tot el país.

Tot i haver viscut en una època desoladora, on moltes dones es van rendir, ella va ser capaç de treure forces per ajudar els altres: “Jo únicament complia amb el meu deure. Era normal, indispensable ajudar als oprimits, als perseguits. Estic convençuda que en els períodes ombrívols, en els quals regna la violència i l’odi, la humanitat i la tolerància són necessàries i possibles”, paraules d’Eidenbenz.