Neuròloga italiana que va descobrir el factor de creixement neuronal, pel què va rebre el premi Nobel. Aquestes fites són encara més sorprenents si es té en compte que era dona i jueva a la Itàlia de mitjans del segle XX.
Rita Levi-Montalcini, nascuda a Torí el 1909, es va criar en una família molt diversa. La seva mare era pintora i el seu pare, matemàtic.
Sempre va mostrar interès i inquietud per la ciència, però va ser arran de la mort per càncer de la seva cangur, a qui ella apreciava molt, que es va decantar per estudiar Medicina. Com a dona jueva que vivia a Itàlia sota el règim feixista de Mussolini, no tenia gaires opcions en el camp de la ciència, ja que les lleis de “Il Manifesto della Razza” negaven al poble jueu, entre altres, l’accés a la investigació i la recerca.
A més d’aquest entorn, el seu pare era un home molt tradicional i creia que tant ella com les seves germanes havien de dedicar-se als deures “propis” de les dones: ser una bona muller i una bona mare. Però va aconseguir convèncer-lo per entrar a la Universitat de Torí com a estudiant de Medicina. El 1936 es va graduar amb honors i va seguir la seva carrera d’investigadora. Tot i així, a causa de la prolongació de les lleis racials a Itàlia, es va veure obligada a abandonar la universitat.
El 1939, la Segona Guerra Mundial la va fer marxar a Bèlgica on va créixer la seva carrera com investigadora en un institut neurològic de Brussel·les. Posteriorment, la invasió nazi la va portar de nou a Torí, on va instal·lar un petit laboratori secret a la seva habitació.
Va haver de fugir diverses vegades, però mai va deixar d’investigar. En els laboratoris-refugi que construïa, va estudiar el creixement de les fibres nervioses d’embrions de pollastres i va fer un dels seus grans descobriments: la mort autoinduïda de centres nerviosos complets, en altres paraules, la mort cel·lular programada (apoptosis).
El 1944 va ser reclutada per les tropes aliades per treballar com a metgessa i infermera en els camps de refugiats. Quan va acabar la guerra, les seves investigacions havien estat publicades i havia guanyat prestigi en el món de la ciència. Als anys 50, va rebre una oferta per treballar als EUA i allà va descobrir el factor de creixement del sistema nerviós, és a dir, la senyal química que fan servir les neurones per desenvolupar la seva feina.
Malgrat patir les conseqüències de ser dona i jueva i haver de viure una guerra, mai es va rendir i va perseguir amb tenacitat la seva carrera com a investigadora, convertint-se en una de les neuròlogues més brillants i exitoses del segle XX, el què li va merèixer el premi Nobel en Medicina el 1986.
A banda dels mèrits com a científica i investigadora, Rita Levi-Montalcini va ser una gran defensora de la igualtat de gènere en el marc de la ciència. Va ser nomenada ambaixadora de les Nacions Unides i va treballar per l’educació de les dones i les nenes a l’Àfrica. “Després de centenars d’anys de letargia, les dones joves poden aspirar a un futur modelat per les seves pròpies mans” va celebrar a la dècada dels 90.
06/02/2023
Laia Serradell, responsable de la Unitat d’Igualtat, parla de les desigualtats que encara existeixen al nostre país en l’àmbit científic. En aquest sentit, el proper dia 8 ESCI-UPF organitza una xerrada amb tres científiques que es dediquen a la bioinformàtica: la biofísica Paula Petrone, la genetista Cinta Pegueroles i l’alumni del BDBI Marta Ibañez.
25/01/2023
Alberto Meseguer, coordinador del Grau en Bioinformàtica, explica el tema dels tallers d’ESCOLAB d’aquest curs 2022-2023, enfocats a descobrir i entendre com afecta el consum de cànnabis al nostre cervell a través de les eines que proporciona la bioinformàtica.
11/02/2022
La jornada d’avui, 11 de febrer, convida a visibilitzar la feina de les investigadores i a crear referents per a les futures científiques. Per sort, de talent científic a casa nostra no en falta. Aquest any volem donar a conèixer un grup d’investigadores tan properes com potents: les integrants del projecte Hypatia I.
Leave a message