Les universitats espanyoles: una uniformitat imposada

Albert Carreras, director d’ESCI-UPF, ha escrit un article al diari ARA on dona el seu punt de vista sobre la polèmica reorganització que el Ministeri d’Universitats espanyol ha anunciat per als ensenyaments universitaris de grau. Segons Carreras, el que més crida l’atenció d’aquesta proposta és “la voluntat reguladora fins al més petit detall” i “la voluntat uniformitzadora”.

La reformulació que planteja el Ministeri preveu l’extinció progressiva dels graus de 3 anys (180 ECTS), com és el cas del grau de Bioinformàtica que s’imparteix a ESCI-UPF. Per a Carreras, aquesta estratègia respon al desig d’eliminar les petites diversitats del sistema, malgrat que alguns d’aquests graus hagin estat molt innovadors i estiguin deixant bons resultats. D’altra banda, el director d’ESCI-UPF retreu que el portaveu del govern atribueixi la causa de l’eliminació dels graus de 180 ECTS al fet que tinguin poca demanda. Segons Carreras, la realitat que explica el perquè de la poca quantitat de graus de 3 anys a casa nostra és que “la política oficial ha estat la de no autoritzar-ne, i només s’havien autoritzat excepcionalment en casos de gran qualitat”.

El director d’ESCI-UPF lamenta que la regulació espanyola s’hagi mostrat hostil a la implantació del pla Bolonya, que tenia per objectiu crear un marc comú per a totes les universitats europees a través d’un sistema de 3+2+3 per als estudis de grau, màster i doctorat. Tal com ho veu Carreras, Espanya va fer tot el possible per quedar-se’n al marge. Ara, la notícia de l’eliminació dels graus de 3 anys (que eren una minoria en el sistema espanyol) no fa més que reafirmar que “tots els esforços fets en la direcció de l’europeïtzació han fracassat”.