Malcolm X i la lluita pels drets civils als EUA

• #Biography

• Share it:

Als EUA, a mitjans del segle passat, van ser dècades marcades pel moviment pels drets civils. Aquesta lluita política va fer partíceps persones de contextos molt diferents el que va provocar que s’adoptessin formes diverses de lluitar. Així, tot i ser exemples d’una mateixa lluita, Rosa Parks, Martin Luther King, Stokely Carmichael o Malcolm X van representar idees molt diferents.

El matrimoni Little, els pares de Malcolm X, va abandonar el sud dels EUA per buscar una vida millor per als seus fills al nord. El quart dels fills de la família Little va néixer l’any 1925 amb el nom de Malcolm Little. Més tard, Malcom va renegar d’aquest cognom, imposat als seus avis pels esclavistes que els van explotar, i va començar a utilitzar la X com a símbol de l’erradicació de l’opressió blanca.

La història de la família Little va estar marcada per la persecució de supremacistes blancs. Quan Malcolm X tenia quatre anys, el Ku Klux Klan va incendiar la casa familiar mentre ell i tots els seus germans dormien a dins. El mateix KKK va assassinar al seu pare, així com a quatre dels seus tiets. A causa d’això, la mare va haver de ser ingressada en una institució psiquiàtrica. Malcolm X i els seus germans van haver de viure saltant de casa d’acollida en casa d’acollida.

Malcolm X va acabar a Nova York on aviat es va adonar que per a ell i els que eren com ell, el somni americà era en realitat un malson. Al nord, si bé les lleis no segregaven per raça, el racisme i les desigualtats eren endèmiques. Les comunitats no-blanques es trobaven segregades en guetos superpoblats (Harlem a Nova York o el South Side a Chicago). En aquests barris, la mediocre qualitat educativa va impedir que les persones negres accedissin a treballs qualificats i les desigualtats estructurals van abocar milers de negres a cometre furts com a únic mode de supervivència.

Malcolm X també va haver de robar per sobreviure fins que l’any 1946 va ser condemnat a deu anys de presó per violació de domicili, dels quals en va complir sis. A la presó es va unir a la Nació de l’Islam (NOI), una branca radical de l’Islam que actuava en favor dels drets dels afroamericans i que va tenir gran acollida al nord dels EUA. Malcolm X es va convertir en un dels portaveus més importants d’aquesta organització. Malgrat que el discurs de la NOI era revolucionari, l’organització era eminentment religiosa i les seves propostes eren de caràcter reaccionari.

Tot i que va defensar durant una dècada els ideals de la NOI, la relació amb la direcció islamista va començar a trontollar a principis dels seixanta. Malcolm X va començar a analitzar la realitat racial afegint factors com la qüestió econòmica i social; un replantejament que sembla néixer de la reunió que va mantenir amb el president Castro a Harlem. Malcolm X va abandonar la NOI l’any 1964 quan va assabentar-se de les agressions sexuals que havia comès el líder Elijah Muhammad, qui (unit per l’antisemitisme) també va mantenir relacions “diplomàtiques” amb líders neonazis.

En sortir de la Nació de l’Islam, el pensament polític de Malcolm X va evolucionar de forma trepidant. La religió no podia ser un impediment perquè cap persona quedés exclosa del moviment, l’únic que havia d’importar era la implicació amb la lluita pels drets civils. Malcolm X va ser molt crític amb la no-violència del Dr. King, ja que la considerava una forma de submissió que quedava invalidada des del moment en què es produïa una agressió: “Be peaceful, be courteous, obey the law, respect everyone; but if someone puts a hand on you, send him to the cemetery”. En aquesta nova etapa, va buscar eixamplar el moviment i va intentar comunicar-se amb Martin Luther King, però aquest sempre li va negar la correspondència.

L’any 1964 Malcolm X va visitar Àfrica en dues ocasions per reunir-se amb líders polítics com l’egipci Gamal Abdul Nasser o el ghanès Kwame Nkumah. Allà, es va veure influenciat pel moviment dels no-alineats, l’antiimperialisme, el socialisme radical i el comunisme. Aquestes idees les va saber transmetre en la fundació de l’Organization of Afro-American Unity (OAAU), una associació implicada en la política, la lluita als carrers, el desenvolupament comunitari i l’anticapitalisme. Des de l’OAAU es va lluitar per fer caure el sistema racista que governava el món: “We become involved with anybody, anywhere, anytime and in any manner that’s designed to eliminate the evils, the political, economic and social evils that are afflicting the people in our community”.

Malcolm X va esdevenir una figura colossal, amb milers i milers de seguidors arreu dels EUA. Des de l’OAAU, va donar suport a tots aquells revolucionaris que lluitaven per millorar la vida del poble utilitzant les eines que calguessin. Malcolm X va tenir clar que per aconseguir la llibertat no val només amb demanar-la: s’ha de prendre. Per Malcolm X, la revolució havia començat i es desenvolupava arreu del món: “we are today seeing a global rebellion of the oppressed against the oppressor, the exploited against the exploiters”.

Malcolm X va estar en el punt de mira de molts, entre ells l’FBI. El servei d’intel·ligència va témer que acabés consagrat com el «messies negre», capaç de desencadenar una revolució arreu dels Estats Units. A principis de 1965, Malcolm X va adonar-se que li quedava poc temps de vida i tenia raó: el matí del 21 de febrer d’aquell any va ser assassinat. Quan es trobava a Nova York per presidir un acte, un home del públic va llençar una bomba de fum. En el caos generat, tres homes es van apropar a l’escenari i van disparar a Malcolm X fins a la seva mort. Dels assaltants, només un va ser capturat i va complir condemna juntament amb dos col·laboradors que no es trobaven a Nova York aquell dia.

L’assassinat de Malcolm X mai va quedar resolt i avui encara s’especula sobre quines van ser les motivacions i qui els responsables. Així i tot, no van poder silenciar una manera de pensar tant disruptiva com aquella que creu que quan s’uneixen els que no tenen res a perdre poden deslliurar-se de les seves cadenes.

Per saber-ne més:

• Pel·lícules: Malcolm X (1972) d’Arnold Perl; Death of a Prophet (1981) de Woodie King jr.; Malcolm X (1992) d’Spike Lee, One night in Miami (2020) de Regina King.

• Cançons: Revolution (1992) d’Arrested Development; Malcolm (2000) de Ghostface Killah.

• Llibres: By Any Means Necessary: Speeches, Interviews, and a Letter by Malcolm X (1970) de Malcolm X; The End of White World Supremacy (1971) de Malcolm X i Benjamin Karim; The Black Muslims in America (1994) de Charles Eric Lincoln.