Bioinformatics

Dia de la Dona i la Nena a la Ciència

“Desenvolupo i implemento eines computacionals per a caracteritzar el microbioma”

Entrevista a Olfat Khannous

  • 10/02/2021
  • 4 mins reading time
  • Catalan
Foto: Olfat Khannous

Amb motiu del Dia de la Dona i la Nena a la Ciència, ESCI-UPF entrevista Olfat Khannous, estudiant de doctorat al BSC-CNS, per fer visible la feina de les dones científiques.

Olfat Khannous, catalana d’origen marroquí, actualment està fent el seu doctorat en un grup de recerca en el que hi col·laboren l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS). En aquesta entrevista comparteix la seva trajectòria dins l’àmbit de la ciència i també la seva visió del futur del sector.

1. Quan i com vas saber que et volies dedicar a la ciència?

Des de ben petita que he tingut un neguit i interès innegables per la ciència en general que s’han anat reforçant a mida que he avançat en els estudis. Un moment clau va ser el primer curs de batxillerat quan, en una tutoria en grup, ens van ensenyar un vídeo sobre una malaltia minoritària de la que en tenim un cas a la meva ciutat natal (Vic). Vaig contactar amb la mare del noi amb la malaltia, en Xevi, perquè vaig decidir fer el treball de recerca sobre mutacions i malalties metabòliques hereditàries en termes teòrics i centrar la part pràctica en aquesta malaltia minoritària, Niemann Pick. Durant el transcurs del projecte vaig conèixer grans investigadores en biomedicina i vaig veure la importància de la creació i divulgació del coneixement en malalties que avancen a passos tan estrepitosos i que tenen un impacte tan fort en les vides dels pacients. En definitiva, crec que aquest treball i les vivències viscudes em van motivar a fer una carrera universitària en ciència.

2. Explica’ns en què consisteix la teva feina i quin és l’àmbit de la teva recerca.

Fa poc em vaig graduar d’un màster en Bioinformàtica i ara mateix em trobo fent investigació com a tècnic en el mateix grup on vaig realitzar el treball final de màster i on vull realitzar la tesi doctoral.

El meu àmbit de recerca és la Metagenòmica, en concret treballo desenvolupant i implementant eines computacionals amb l’afany de caracteritzar el microbioma, és a dir, tot el conjunt de microorganismes que habiten en el nostre organisme. Estudiem com alteracions en el microbioma poden veure’s lligades amb diferents malalties com poden ser el càncer de còlon i la insuficiència cardíaca.

El nostre grup de recerca, Comparative Genomics, està dotat d’una part experimental i una de computacional, presents en dos institucions molt potents com són l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), respectivament. Això em permet treballar en ambients molt dinàmics i col·laboratius i gestionar un gran gruix de dades gràcies a l’ús d’infraestructures com el marenostrum4.

3. Has tingut algun entrebanc per avançar en la teva carrera pel fet de ser dona?

La doble identitat catalana i marroquina m’ha generat algun conflicte interior a l’hora de seguir encaminada en el món de la recerca. És a dir, a nivell cultural, en la comunitat marroquina (com passava en la catalana fa uns anys), si ets dona encara es posa molt més d’èmfasi en la vida familiar, ja des de ben jove, més que en la necessitat de realitzar-te professionalment parlant. En molts casos m’he hagut de justificar o he cregut que decepcionava per prioritzar el meu creixement acadèmic i professional. Tot i així, m’omple el cor d’alegria veure que cada cop més noies d’origen marroquí accedeixen a estudis superiors i es trenca amb aquest estereotip, tot i que encara hi ha un llarg camí a recórrer per potenciar-ho.

4. Iniciatives com Bioinfo4women ajuden a trencar barreres. Creus que estem fent prou per animar les nenes a seguir el camí de la ciència?

Cada cop més s’estan creant grans iniciatives que ajuden a combatre el biaix del sexe/gènere en ciència i crec que tenen un gran valor per fer front al problema. De fet, jo mateixa vaig assistir com a estudiant a una activitat organitzada per Bioinfo4women abans d’entrar al centre a fer-hi recerca i recordo aquella jornada amb molta alegria. Es va crear un clima molt motivador i totes les assistents a la jornada vam sortir amb un gran impuls. Crec que és molt important seguir empoderant la dona en la ciència perquè quan un és jove tendeix a emmirallar-se molt amb qui li desperta emocions motivadores.

5. Podries anomenar alguna científica que, per la seva tasca, consideris com un dels teus referents?

La Dra. Julita Oliveras per mi ha estat una gran mentora. Va ser professora meva de Biologia general a primer de carrera i em vaig incorporar com a becària a segon curs en el projecte que lidera, el programa Ciència i Societat, on vaig poder col·laborar durant 3 anys consecutius. Amb aquest programa d’innovació docent, la Dra. Oliveras acosta la ciència als estudiants preuniversitaris i a la societat en general per tal d’incentivar vocacions científicotecnològiques. Sempre m’ha guiat i aconsellat en moments clau de la meva trajectòria i crec que el seu projecte té molt potencial a l’hora de generar un clima motivador també. Una dada curiosa és que un dels ponents de les xerrades que vaig poder organitzar, quan treballava en el projecte, va ser el Dr. Toni Gabaldón, el meu actual supervisor, que va parlar d’un projecte de ciència ciutadana en relació al microbioma, que en aquells moments jo desconeixia i que em va generar molta curiositat a seguir explorant en aquest camp.

6. De quina manera la Bioinformàtica està canviant la manera de fer ciència? I quin paper hi estan tenint les dones en aquest canvi?

Cada cop s’estan generant més i més dades, molt heterogènies entre si. La bioinformàtica té un paper fonamental per tal de maximitzar el profit que se’n pot treure i ens permet desxifrar grans enigmes biològics combinant disciplines com són la biologia, les matemàtiques i la informàtica que juntes poden arribar molt més lluny. Cada cop s’estan incorporant més dones en aquest àmbit i crec que el seu paper és imprescindible perquè es faci ciència de qualitat. Tot i així, essent una carrera tècnica, encara es pot observar el biaix. S’ha de trencar amb aquesta barrera, ja que les dones en la bioinformàtica tenen molt a dir i a aportar.

7. Què els diries a les nenes que vulguin ser científiques?

Els diria que si senten motivació i neguit per explorar aquest camp, que siguin valentes i es guiïn per la seva intuïció malgrat hi pugui haver patrons equívocs en la societat o rebre múltiples inputs contradictoris o negatius. Considero que una s’ha de moure pels seus instints i emocions, amb seny òbviament, i que els límits ens els hem de posar nosaltres mateixes. Per tant, futura científica, gaudeix d’un camí que malgrat pugui ser difícil en alguns instants et farà sentir realitzada en el teu dia a dia aportant coneixement molt valuós a la societat.

We also recommend you