El PIB és una mesura que reflecteix la riquesa d’un país. Però la Unió Europea fa ben poc ha establert un nou índex que avalua diversos aspectes i determina l’Índex de Progrés Social (IPS). En aquesta valoració, Catalunya no en surt gaire ben parada: si el PIB per càpita ens posa al lloc 76 de 240, l’IPS ens situa al 135 de 240.
Albert Carreras, director d’ESCI-UPF, escriu en un article al diari Ara sobre els aspectes positius (que també n’hi ha) que posen Catalunya en aquest punt del ranking del progrés social: tolerància i inclusió, accés a la informació i a la comunicació, accés a l’educació avançada, alimentació i atenció mèdica, i salut i benestar.
Com diu Carreras, “potser aquests punts forts retraten les preferències, les creences i els valors de la societat catalana. Estem millor, malgrat el dèficit fiscal, allà on no suportem estar pitjor, i allà on la capacitat organitzativa pròpia -de Catalunya i de les seves institucions- pot desplegar-se i gestionar plenament.”
A partir d’ara, doncs, caldrà fixar-se en els aspectes de progrés social que no fem tan bé i començar a posar fil a l’agulla per anar endavant i escalar posicions.
Esta semana, el profesor Joan Ribas ha organizado una nueva charla para los alumnos de Macroeconomía con tres profesionales, Míriam Feu (Càritas Barcelona), Judit Montoriol (CaixaBank Research) y Ramon Xifré (exasesor de la OEPG), para hablar de cómo la macroeconomía afecta a la productividad, la vivienda y la pobreza.
Mercè Roca, cap d’estudis del GNMI, ha participat a la primera edició del Pint of Science que es va celebrar a mitjans de maig a Mataró, on va presentar els resultats de l’estudi sobre la moneda complementària REC.
La semana pasada, el profesor Joan Ribas organizó una charla para los alumnos de macroeconomía con dos expertos, Ramon Aymerich (La Vanguardia) y Jordi Torrent (Port de Barcelona), para hablar de geopolítica y geoeconomía.
Leave a message