ESCI-UPF

Ruth Bader Ginsburg: canviar el món, llei per llei

Ruth Bader Ginsburg
Foto: Wikimedia Commons (Supreme Court of the US)

Bader Ginsburg va lluitar des de jove per assegurar, llei per llei, la igualtat legal de les dones als Estats Units. La seva incansable feina li va servir per ser la segona dona nominada a ocupar un seient a la cort suprema dels EUA. Càrrec que va dur a terme des de 1993 i on es va convertir en un símbol.

Ruth Bader Ginsburg va néixer a Brooklyn l’any 1933 en el si d’una família d’immigrants jueus de l’est d’Europa. La jove Bader Ginsburg va estudiar en una sinagoga conservadora on es va familiaritzar en la tradició jueva i l’hebreu. La família es va bolcar en l’educació de la seva filla, fet pel qual van inscriure-la al James Madison High School, un dels més prestigiosos de Nova York.

Ruth Bader Ginsburg es va matricular a la Universitat de Cornell, a l’estat de Nova York. Allà, amb disset anys, va conèixer Martin Ginsburg amb qui es va casar un cop graduada en Arts. Ruth Bader Ginsburg va patir la discriminació per qüestió de gènere de manera constant durant la seva carrera i va entendre que això afectava milions de dones. A la Universitat de Cornell, un professor li va oferir millorar les seves notes a canvi de sexe. L’any 1955 la van acomiadar perquè estava embarassada. A la Harvard Law School, on va començar a estudiar l’any 1956 i on era una de les nou dones entre els cinc-cents nous estudiants, el director de l’escola va fer-li la següent pregunta: «com justificaràs haver pres la plaça a un home qualificat?». Totes aquestes situacions van refermar la seva vocació per acabar amb la legalitat de l’heteropatriarcat.

A Harvard, Bader Ginsburg no va trigar gaire a destacar. Era coneguda com una estudiant incansable, una fama que es va magnificar quan a Martin Ginsburg li van diagnosticar un càncer. En aquell moment va començar a assistir a les classes del seu marit, al mateix temps que es dedicava a les seves, l’educació de la seva filla i el seu treball a la Harvard Law Review. Aquesta situació no va impedir que Bader Ginsburg fos una de les millors de la promoció. Quan el seu marit es va graduar i va trobar feina a Nova York com advocat de dret financer, van mudar-se i va haver d’acabar els seus estudis a la Universitat de Columbia.

Ruth Bader Ginsburg va ser la primera de la seva classe quan es va graduar a Columbia, però, així i tot, cap bufet d’advocats de Nova York la va voler contractar. Ella va atribuir això a la seva condició de dona, mare i jueva. Decebuda, va acceptar l’any 1963 una plaça com a professora a la Universitat Rutgers, una plaça que va ocupar fins a 1972 quan va començar a treballar a Columbia. Durant els seus anys com a professora, Ruth Bader Ginsburg va acabar de definir la que havia de ser la qüestió central de la seva carrera professional: la lluita per la igualtat jurídica.

Va ser a principis dels anys setanta quan Bader Ginsburg va començar a portar judicis. Al costat de les seves clientes va lluitar contra aquelles lleis que discriminaven per gènere, una qüestió que les feia automàticament anticonstitucionals. En l’àmbit professional, la dècada dels setanta va ser un període d’una productivitat extraordinària, quan des de l’American Civil Liberties Union va crear el Women’s Rights Project. Des d’aquesta institució va portar tres-cents casos relacionats amb lleis que discriminaven a les dones per qüestió de gènere, sis dels quals van acabar al tribunal suprem. Va guanyar cinc d’aquests casos davant un tribunal on només hi havia homes. Bader Ginsburg es va caracteritzar per realitzar al·legats amb un clar sentit literari. El seu estil irònic i àcid molts cops li va servir per fer referència a com la lluita feminista estava canviant la societat als carrers i com la judicatura havia d’estar a l’alçada. Sobre aquest període, Bader Ginsburg va dir que molts cops se sentia com una professora de preescolar explicant què és la discriminació de gènere a un grup d’homes.

La seva excepcional carrera li va valer per rebre la nominació del president Jimmy Carter l’any 1980 per ser jutgessa al tribunal d’apel·lacions del Districte de Columbia. Com a jutgessa, Bader Ginsburg es va guanyar reputació de moderada. Va votar molts cops amb els conservadors, com quan es va negar a escoltar per segona vegada el cas d’un mariner de l’US Navy que havia denunciat discriminacions per la seva condició d’homosexual.

L’any 1993 va quedar vacant un seient al tribunal suprem i el president Clinton estava decidit a fer del tribunal un espai que representés millor la societat americana, que fos més divers. Es diu que tenia una llista amb més de quaranta candidats fins que es va trobar amb l’incansable i al mateix temps insofrible Martin Ginsburg. El marit de Ruth Bader Ginsburg va batallar perquè la seva dona fos l’escollida fins que ho van aconseguir. El 10 d’agost de 1993 Ruth Bader Ginsburg va ser nomenada jutgessa del tribunal suprem dels EUA.

El període de Ruth Bader Ginsburg al tribunal suprem es defineix en dues etapes molt ben definides. Podem parlar d’una primera etapa que va del 1993 al 2010, quan va mantenir la seva imatge de moderada, i la segona des del 2010 al 2020. En aquest segon període, Bader Ginsburg es va anar escorant cap a l’esquerra fins a convertir-se en un símbol de l’esquerra americana. A causa de la majoria conservadora al tribunal, Bader Ginsburg va fer sovint vots dissidents on va mantenir l’estil de la seva joventut. Tot i la majoria conservadora, els darrers anys, Bader Ginsburg va ser clau perquè l’any 2015 es legalitzés el matrimoni homosexual arreu del país i, en un altre cas, es ratifiqués la legalitat de l’ObamaCare.

Durant el mandat de Donald Trump, la longevitat de Ginsburg es va convertir en un estendard de la resistència progressista als Estats Units, en clara minoria al tribunal suprem. Això va fer d’ella un símbol, especialment des que un estudiant de Dret va obrir el compte Notorius RBG a Tumblr, amb la intenció d’apropar la seva figura a les noves generacions. La mort de Ginsburg el dia 18 de setembre d’enguany va provocar una allau de reaccions. A mes i mig de les eleccions presidencials del país, el president Trump estava convençut de la seva legitimitat per substituir-la i posar un conservador en el seu lloc. Mentrestant, els demòcrates criticaven la rapidesa amb què es pensava fer la substitució al·legant que Trump ho feia per cobrir-se en cas de perdre les eleccions. Al final, totes dues coses van passar, Trump va nomenar la jove i ultraconservadora Amy Coney Barrett, assegurant que el seu llegat durarà molts anys, i després, va perdre les eleccions.

Per saber-ne més:

We also recommend you