Vuit anys han trigat els països de l’ASEAN a incorporar Xina, Japó, Corea, Austràlia i Nova Zelanda i crear el nou RCEP. En total són 15 països que suposen el 28% del comerç mundial, un 30% del PIB global i un mercat d’uns 2.200 milions de persones. Xifres més que sorprenents i que decanten el pes de la balança de la globalització cap al costat xinès.
L’objectiu d’aquest tractat és aconseguir obrir intercanvis comercials i, per aquest motiu, s’eliminen el 90% dels aranzels, s’eliminen les restriccions comercials de productes i serveis un 65%, s’aposta per l’economia digital, es redefineix la propietat intel·lectual i s’uniformitzen les regles administratives. Tanmateix l’RCEP no parla de drets laborals, ni de medi ambient. En suma, un acord que afavoreix les grans empreses i obligarà a les pimes a associar-se per poder competir i mantenir-se.
Amb aquesta signatura es contribueix a crear cadenes de valor que s’han destruït com efecte de la COVID-19 i a treballar per la recuperació econòmica. Tot i que a ningú se li escapa que és també una contraofensiva a la política d’aïllament promoguda per Trump. L’acord consolida les ambicions geopolítiques de la Xina a la regió al voltant de les noves rutes de la seda i farà que el gegant asiàtic tingui menys dependència dels mercats i tecnologies occidentals.
Cal apuntar que l’Índia havia d’entrar dins el RCEP, però que va decidir fer-se enrere per por a veure el seu mercat inundat de productes d’altres països (productes xinesos, sobretot, però també productes agrícoles d’Austràlia i Nova Zelanda). S’entén si es té en compte la seva política proteccionista a causa d’una economia amb dèficit a la seva balança comercial, mentre que les dels altres membres tenen totes superàvit.
Cada any, els exportadors tenen una cita a la Setmana de la Internacionalització on reuneixen per reforçar el networking, per escoltar novetats sobre l’evolució política i econòmica mundial i per reunir-se amb els responsables de les diferents oficines comercials a l’estranger d’ACCIÓ. Enguany, ESCI-UPF hi ha participat de manera activa tant amb alumni i professors que feien de ponents, com amb alumni integrants dels diferents ens i organismes que hi col·laboren.
Pelayo Corella, professor del GNMI, ha participat a la Jornada central de la Setmana de la Internacionalització d'ACCIÓ amb una ponència sobre com afecta a l’euro la situació geopolítica actual. En aquest article resumeix els punts principals de la seva xerrada.
El passat 1 de juny, el professor del GNMI Ramon Xifré va participar a la taula rodona "El moment econòmic actual i les seves repercussions", organitzada per la Comissió d'Economia Catalana del Col·legi d'Economistes de Catalunya.
Leave a message