ESCI-UPF

Margaret Burbidge, la dona que va entendre l’univers

Margaret Burbidge
Foto: The Times (American Institute of Physics / Science Photo Library)

Considerada una de les fundadores de la nucleosíntesi estel·lar, Margaret Burbidge va ser una de les astrònomes més influents del segle passat. Va descobrir i demostrar l’origen dels elements que donen forma a l’univers.

L’any 1919, a Davenport, va néixer l’astrònoma Eleanor Margaret Burbidge (1919-2020). El 1923, acabada la Primera Guerra Mundial i amb l’economia en construcció, la família va decidir anar a França a passar les vacances. La Margaret tenia tan sols quatre anys i no va portar gaire bé el viatge en vaixell pel canal de la Mànega. Estava molt marejada i els seus pares van obrir l’ull de bou del camarot perquè així li donés l’aire. La petita va alçar els ulls al cel i, segons explicava ella mateixa de gran, va descobrir la seva passió i professió: l’observació dels astres.

Margaret Burbidge va néixer en el si d’una família acomodada. El pare era professor de química i inventor, i tant ell com la seva mare sempre la van animar perquè fos curiosa. Ja de ben petita li van regalar jocs de química i un telescopi, i la van inscriure a una reconeguda institució femenina de Londres.

Burbidge va destacar sempre per les seves excel·lents qualificacions i això la va portar a la University College London, una de les més prestigioses. Allà va estudiar Astronomia, Física i Matemàtiques i es va graduar la primera de la classe el 1939. Els següents anys va poder treballar amb absoluta llibertat al University of London Observatory on investigava per la seva tesi doctoral que va publicar l’any 1943. Va tenir molta llibertat perquè la major part dels seus companys estaven servint al seu país en la Segona Guerra Mundial. Durant aquella època, ella va seguir treballant amb el telescopi que va haver de recalibrar diverses vegades a causa dels impactes propers de míssils.

Un cop acabada la guerra, a Margaret Burbidge li van denegar una beca de la Carnegie Institution for Science de Washington per ser dona. Només es permetia l’accés a investigadors homes per fer tasques d’observació al Mount Wilson Observatory, a Califòrnia. Arran d’aquest fet, Burbidge va obrir els ulls en qüestions d’igualtat i va començar a lluitar perquè ningú pogués aturar la seva carrera, ni a ella ni a les dones que vinguessin després.

Es va quedar al Regne Unit on va conèixer el seu marit, el físic teòric Geoffrey Burbidge, que després de conèixer-la va deixar la seva carrera per dedicar-se a l’astronomia i col·laborar així en els estudis de la Margaret. El 1951 van marxar als EUA a treballar a l’Observatori Yerkes de la University of Chicago i l’any 1955 va tornar a aplicar a la beca per fer recerca a l’observatori de Mount Wilson, però la van rebutjar un altre cop. Hi va aplicar el seu marit i així van aconseguir entrar a l’observatori, fent veure que la Margaret era la seva assistent. Però res més lluny de la realitat, va ser sempre ella qui va fer anar el telescopi i qui va dissenyar el programa d’observació que es va fer servir per a l’estudi B²FH.

It is the stars, The stars above us, govern our conditions

Amb aquestes paraules del Rei Lear de Shakespeare, el matrimoni Burbidge, William Fowler i Fred Hoyle van obrir l’estudi Synthesis of the Elements in Stars, anomenat tradicionalment B²FH. Aquest paper de l’any 1957 és fonamental perquè va descobrir i demostrar l’origen dels elements que donen forma a l’univers a partir de la nucleosíntesi estel·lar i del Big Bang.

Durant les següents dècades, el matrimoni Burbidge va alternar estades als EUA i a UK, on van rebre reconeixements i beques que els va permetre prosseguir amb la seva recerca. Margaret Burbidge va ser la primera dona que va dirigir l’American Astronomy Society i també va ser nomenada directora del Royal Greenwich Observatory l’any 1972. Aquest càrrec tradicionalment anava acompanyat del títol d’Astrònom Reial des de feia més de tres-cents anys, però ella no el va rebre perquè era dona.

Margaret Burbidge va ser reconeguda com una de les astrònomes més importants del segle XX. Va trencar moltes barreres i va ajudar moltes dones a obrir-se camí en el món acadèmic i científic. Va morir el 5 d’abril de 2020 a San Francisco, Califòrnia.

We also recommend you