En un article publicat al diari ARA, el director d’ESCI-UPF Albert Carreras escriu sobre el procés de selecció dels projectes que s’han de beneficiar dels fons europeus per sortir de la crisi de la COVID-19, el programa Next Generation EU.
El proper 15 d’octubre és la data en què la Comissió Europea començarà a rebre i estudiar les propostes presentades pels diferents estats membres. Carreras indica que és tota una incògnita com es desenvoluparà el procés de selecció i de priorització dels projectes, però assenyala que els equilibris polítics, sectorials i empresarials juntament amb la solvència per complir els projectes presentats seran elements clau a l’hora de tenir en compte on destinar els fons europeus.
En el cas d’Espanya, Carreras explica que les propostes es vehicularan des del govern central, que serà l’encarregat de seleccionar i valorar els projectes susceptibles de ser enviats a Brussel·les. A l’espera de coordinar-se amb les comunitats autònomes, el president ja ha tingut una presa de contacte amb les empreses de l’IBEX-35, un fet que segons Carreras no és un bon senyal ja que “les actuals grans empreses espanyoles s’assemblen cada cop més a administracions públiques per la seva lentitud, aversió a la innovació i menysteniment dels usuaris”.
Pel que fa a Catalunya, Carreras sosté que la Generalitat hauria de proposar projectes de qualitat, transversals i eficaços que s’adaptin al teixit empresarial i a les necessitats de les administracions i la ciutadania. El director d’ESCI-UPF creu que és important centrar-se en propostes que s’adaptin als objectius comunitaris, però també als objectius propis i, per això, diu que és essencial promoure iniciatives que es puguin gestionar a través dels recursos disponibles.
Carreras considera que complir els requisits per al programa de la transició verda és una tasca difícil, però confia que els projectes enfocats a la transició digital puguin atraure els desitjats fons europeus. Segons el director, un dels eixos que haurien de considerar aquests últims projectes és la requalificació digital del gruix de la població, una tasca que pot repercutir positivament en les empreses, però també a la societat en general.
Joan Ribas, professor i cap d’estudis del GNMI i el BDBIM, escriu sobre el Tractat de Lliure Comerç signat entre la Unió Europea i l’Índia la setmana passada. Un acord amb el que Europa guanya el mercat potencial del país més poblat del món i que dona resposta a la nova situació de polarització global.
Joan Ribas, cap d'estudis i professor de Macroeconomia, escriu sobre el Tractat de Lliure Comerç entre la Unió Europea i el Mercosur signat la setmana passada i explica les principals claus que han portat a la ratificació del text i les diferències que hi ha respecte a la proposta presentada el 2019.
L’any 2023, Jordi Calafí, alumni de la promoció 2025, va participar al viatge d’estudis a Brussel·les organitzat en el marc del mòdul Jean Monnet. Ara, el record d’aquell viatge ha estat immortalitzat en un sketchbook que repassa les vivències d’aquells dies intesos a la capital d’Europa.
Leave a message