El sacrifici de l’Amazònia

• #Climate Change

• Share it:

Brasil està sent un dels països més afectats per la COVID-19 i és que la gestió del govern de Bolsonaro qui, ara infectat, considera la malaltia una gripezinha ha estat molt qüestionada durant aquests primers mesos de pandèmia. La cobertura mediàtica de la pandèmia ha deixat fora dels mitjans notícies que tindran també enormes conseqüències de cara al futur com són les desregulacions que està promovent el govern per reduir la protecció de l’Amazònia. 

Brasil és l’estat llatinoamericà més colpejat per la pandèmia amb més de dos milions de contagiats, més de 75.000 morts (per darrere dels més de 130.000 dels Estats Units d’Amèrica) i superant els mil morts per dia la darrera setmana. Però les dades no són les úniques notícies alarmants sobre la gestió de la COVID-19, perquè en les darreres setmanes s’ha notat com està començant a atacar les comunitats indígenes amb una mortalitat quatre cops més elevada que la mitjana del país. Una notícia que no sembla haver alertat al president Bolsonaro que ha vetat un projecte de llei aprovat pel Senat brasiler que proposava la cura d’aquestes comunitats amb mesures tan vitals com proporcionar aigua potable, material d’higiene, cistelles amb aliments de primera necessitat o assistència mèdica.

Aquestes, però, no són les úniques preocupacions amb les quals han de lidiar els pobles originaris del Brasil i és que, des de l’arribada al govern de Bolsonaro el primer de gener del 2019, la protecció governamental envers l’Amazònia s’ha reduït a la mínima expressió seguint les polítiques d’un president que considera que els recursos d’aquesta immensa extensió selvàtica han de poder ser explotats. En poc més de divuit mesos, Bolsonaro ha retallat dràsticament els recursos dels òrgans de fiscalització i de protecció de la zona, eliminant també algunes de les multes que s’imposaven a aquells que ataquen la preservació de la biodiversitat.

Durant l’any 2019, l’extensió desforestada de l’Amazònia brasilera va augmentar un 85% respecte l’any anterior i un 30% els incendis. La situació no sembla haver millorat i és que en aquest darrer mes de juny s’han detectat 2.248 incendis, un 20% més que l’any passat, la xifra més elevada des del 2007. Explica el biòleg Philip Fearnside, de l’Institut Nacional d’Investigació de l’Amazones, que en els primers cinc mesos d’aquest 2020, la desforestació ha augmentat més d’un 30% respecte a l’any anterior. 

Els incendis forestals que està patint l’Amazònia es deuen a tres motius diferents: els incendis provocats per la crema de rostolls que han de servir per renovar les pastures; aquells incendis que afecten les zones recentment desforestades i les properes, molt més seques que abans de la desforestació; i, per últim, els incendis provocats. Aquests darrers, cada cop més habituals, es poden relacionar amb la cada vegada més freqüent presència de màfies que busquen comerciar il·legalment amb els recursos. L’any passat es van registrar fins a 7 assassinats de líders indígenes en disputes territorials. Unes disputes que han portat a ocupacions il·legals del territori i a la presència d’empreses mineres a la regió que han contaminat l’aigua del riu de la qual en depenen les comunitats indígenes.