L’experiència de les guerres per definir la nova normalitat

Des de la història s’han buscat precedents per comprendre la pandèmia actual del coronavirus, des de les pestes medievals fins a la grip espanyola. I són moltes les similituds, però aquesta universalitat i rapidesa i el massiu confinament no tenen precedents. Només ens queda aprendre de les guerres del segle XX.

Així ho explica Albert Carreras, director d’ESCI-UPF, en un article al diari ARA. La situació extraordinària que hem viscut de confinament i aturada econòmica ens ha fet familiaritzar amb anteriors pandèmies. És així com hem començat a aprendre alguna lliçó que no s’havia considerat abans de l’arribada de la COVID-19. Però la seva velocitat d’expansió i universalitat és diferent de qualsevol altra abans, així com el confinament global.

L’aturada econòmica que provoca en els nostres dies es diferencia del que es va viure amb la Primera i la Segona Guerra Mundial; durant les guerres es van mobilitzar massivament les empreses, l’aturada va arribar després, a conseqüència de la sobreproducció. Tanmateix, segons Carreras, l’experiència de les passades guerres ens pot donar ara una lliçó, amb els seus processos de reconstrucció i acords per arrencar l’activitat.

Van ser experiències excepcionals que poden servir com a lectura per definir la nova normalitat. Aquesta incògnita de “normalitat” després de la pandèmia del coronavirus també ve plena de canvis, i en podem treure de positius com la difusió del teletreball o la posada en qüestió dels contractes laborals precaris i, sobretot, la remuneració dels investigadors i sanitaris. Tot i que també ve acompanyada d’altres aspectes com la pujada d’impostos, la nacionalització d’empreses o la protecció de certs sectors de la indústria, etc.

Entre la por i la necessitat de canvis per millorar el sistema, l’aturada econòmica que es va produir després de les guerres mundials del segle XX, ens poden donar una lectura per definir la realitat que ens espera després del confinament.