ESCI-UPF

Què passa al Delta de l’Ebre?

De la crisi climàtica a la crisi sanitària i una migració del consum de l’arròs

Arrossar Delta de l'Ebre
Arrossar del Delta de l'Ebre. / Foto: Wikimedia Commons

Platges i passejos marítims arrasats per l’huracà Glòria: aquest era el paisatge del Delta de l’Ebre a inicis d’aquest 2020. A Deltebre, l’aigua del mar va entrar 3 km terra endins fent desaparèixer camins, arrossars i canals de regadiu. Cases, granges de musclos i d’ostres es van veure perjudicades. I ara, el coronavirus.

Del Delta provenen al voltant del 15% de les 700.000 tones d’arròs que es cultiven a Espanya, també s’hi produeixen 4.000 tones de musclos i 800 d’ostres. S’estima que en els danys provocats per l’huracà Glòria es va perdre un 20% de la collita d’arròs, 11 plataformes van quedar destruïdes i moltes més danyades. Aquesta situació alarmant fa plantejar la recuperació de la zona amb diverses accions, entre les quals: la modificació i reforç de les muscleres per d’altres de més altes, donada la pujada del nivell del mar.

Un mes després del Glòria, l’alcalde de Deltebre Lluís Soler va oferir una entrevista a TV3 on va apuntar que es trobaven en fase de recuperació emocional, encara no del terreny. El problema és que el terreny només té el suport de mitjans físics dels ajuntaments i empreses dels sectors productius, no directament de les administracions competents. Cal passar de la resignació a l’acció afectiva. “Des de les terres es fa tot el possible i no es perd l’esperança”, diu l’alcalde.

Pel que fa als arrossars, el Glòria va arribar a salinitzar quasi 3.000ha que s’han de dessalinitzar i ara, al mes d’abril, obrir comportes i fer que l’aigua dolça cobreixi els camps d’arròs. Tot i la important pèrdua de collites “és d’aquelles coses que s’han de salvaguardar” i es fa tot el possible per fer-ne una recuperació.

Després de l’amenaça del canvi climàtic a la zona, amb una lluita contra rellotge, el mes de març es produeix la crisi sanitària i l’alcalde anuncia que el Delta “no pot esperar més”. Es van accentuant els efectes devastadors i es necessita un territori en condicions per reactivar l’economia. Però aquestes condicions no són les òptimes i reclamen una actuació urgent, tal com afirma l’alcalde Soler.

«Cal passar de la resignació a l’acció afectiva»

Sumant-se a aquests primers impactes, el 2 d’abril un nou temporal de pluges va fer que el tram final de la platja de Riumar quedés engolida pel mar. Aquesta és una de les zones que es trobava en obres públiques i van haver de ser aturades també per l’alarma de la COVID-19.

Com afecta la doble problemàtica al consum i a la venda de l’aliment més cultivat del Delta? Què passa amb l’arròs del Delta en temps de coronavirus?

Jordi Casanova, president de la cooperativa d’arrossaires del Delta de l’Ebre, confirma que s’estan prenent totes les mesures necessàries per la COVID-19 i a les fàbriques només hi entra el personal essencial per garantir el subministrament d’arròs al mercat. Ens tranquil·litza amb aquest resultat: “La gent no es quedarà sense arròs, en tenim de sobra per abastir el mercat que normalment abastim”.

Si bé ha augmentat la demanda d’arròs per part de la població, és una balança que canvia el pes de costat: l’hosteleria està parada i amb els restaurants tancats es perd gran part del client de l’arròs. Aquesta preocupació pel sector del turisme ja va néixer arran del Glòria. Llavors es van posar tots els esforços possibles per aconseguir tenir una Setmana Santa corrent. Finalment no ha estat possible pel confinament de la COVID-19.

Després de l’impacte econòmic i social de l’huracà, i patir ara el confinament per coronavirus, l’únic que queda a les Terres de l’Ebre és continuar amb la producció d’arròs i la resta de productes del Delta, a l’espera de la recuperació d’un sector turístic que no té data d’alçament en cap zona del país.

We also recommend you