En el moment d’entrar a la universitat, molts de nosaltres tenim pensat viure l’experiència d’estudiar a l’estranger. Ara, després d’haver estat fent les pràctiques curriculars a Cambridge durant poc més de 2 mesos, estic molt content de l’experiència.
Aquí, a Catalunya, ja havia estat fent pràctiques en un grup de recerca on vaig poder aprendre de primera mà com funciona la ciència des de dins. Va ser molt interessant, però tenia ganes d’explorar altres inquietuds. Així doncs, com que sempre m’ha interessat saber què i qui hi ha al darrere de les principals bases de dades i recursos d’abast global del camp de la bioinformàtica, vaig pensar que era un bon moment per descobrir-ho. Després d’enviar molts emails, alguns d’ells encara sense resposta, vaig aconseguir contactar amb qui és el meu actual supervisor. Per videoconferència, em va explicar la feina que fan al grup i el projecte que creia que podia ser adient per mi. No vaig dubtar a acceptar la seva proposta.
Actualment estic treballant al grup d’anotació manual dels genomes d’humans i de vertebrats (HAVANA team) que està integrat a l’European Bioinformatics Institute (EMBL-EBI), situat a prop de Cambridge. El grup es va crear just després del projecte del genoma humà i sempre ha estat treballant en l’anotació manual d’aquest genoma que es publica regularment.
Segurament us preguntareu què és l’anotació, doncs simplificat, es tracta d’identificar quines regions del genoma es poden considerar gens i llavors descriure’n l’estructura i tipus de funció que fan. Aquesta informació es genera amb processos automatitzats per a la majoria d’espècies, però degut a la gran complexitat biològica d’aquest camp, hi ha molts factors a interpretar i els ordinadors no sempre arriben a la resposta correcta. Com que, en el cas del genoma humà, la comunitat científica vol estar convençuda que no hi ha cap error, un grup de professionals dotats de coneixement biològic i les eines computacionals adients, s’encarreguen de generar tota l’anotació del genoma humà, més de 20.000 gens.
Formant part d’aquest grup he après molt de cadascun d’ells i he tingut l’oportunitat d’anotar una dotzena de gens humans. A part d’això, els projectes en els que estic treballant són dos: un consisteix a crear un document interactiu amb totes les normes i criteris seguits pels anotadors del grup, amb la finalitat de compartir-lo amb la resta de la comunitat científica; i l’altre consisteix a desenvolupar i utilitzar eines computacionals per identificar noves estructures en els gens que estan descrits actualment.
Cambridge és una ciutat plena d’estudiants vinguts d’arreu, així que a través de les xarxes socials és fàcil posar-se en contacte i de seguida es fan amics. També es pot conèixer molta gent a la residència, tot i que jo he tingut la sort d’anar-hi amb dues companyes de la carrera amb qui ens hem ajudat i junts hem viscut moltes experiències inoblidables. La ciutat en si gira al voltant de la universitat, de fet, la majoria d’edificis històrics que hi ha, en formen part. Em va sorprendre que amb poc més d’un matí ja pots haver visitat la majoria de llocs d’interès així que, al final, el que és interessant és poder entrar a alguns colleges quan se celebren festes o esdeveniments especials. També he pogut comprovar que Cambridge és dels llocs on plou menys d’Anglaterra i la bicicleta és el mitjà de transport més utilitzat, fins al punt que a gran part del centre de la ciutat no hi circulen els cotxes, només bicicletes i vianants.
Tot i que la situació especial generada per la COVID-19 fa que ara estigui treballant a distància, la vida a Cambridge ha estat molt més còmode del que podria haver esperat i tinc les ganes i l’esperança de poder tornar a viure allà abans d’acabar el curs.
Així doncs, si en teniu l’oportunitat, us animaria a que aneu a fer pràctiques a l’estranger, ja que és una experiència molt enriquidora.
Leave a message