Margarita Salas i María Blasco

• #Research
• #Women's Day

• Share it:

Les dues grans referents espanyoles en biologia molecular, Margarita Salas (1938-2019), una de les més notables científiques del segle XX, i María Blasco (1965), actual directora del Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas (CNIO, Madrid), van compartir laboratori i amor per la ciència. I és que María Blasco es va formar sota la tutela de Margarita Salas, a qui es referia en declaracions a El mundo com la seva “mare científica”, qui la va inspirar i la va empènyer a dedicar-se a la ciència i a treballar per entendre nombroses malalties com el càncer.

Anys abans que María Blasco arribés al seu laboratori, Margarita Salas va obtenir el seu doctorat en bioquímica i es va convertir en estudiant postdoctoral al laboratori del Premi Nobel de bioquímica Severo Ochoa a Nova York. Gràcies al seu treball, va convertir-se en una biòloga molecular pionera i va impulsar la creació del primer centre d’investigació en aquesta disciplina que es va obrir a Espanya, el que avui és el Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa. La seva major contribució a la ciència va ser el descobriment de l’ADN polimerasa, un enzim que permet amplificar l’ADN, fer-lo llegible i analitzable. L’aplicació pràctica d’aquest descobriment ha estat clau per a diverses disciplines, incloent-hi alguns tractaments contra el càncer.

Gràcies a la seva lluita i perseverança, Margarita Salas es va convertir en una de les majors eminències científiques d’Espanya (gairebé un miracle tractant-se d’una dona) i en un referent per a tota una generació de científiques com María Blasco. A més, la seva incansable denúncia pública de la situació de discriminació de les dones en la ciència va obrir el camí a la visibilització de les dones que treballen en recerca.

També va ser una formadora destacada, ja que pel seu laboratori van passar molts investigadors i investigadores que ocupen avui en dia llocs rellevants en la ciència espanyola i s’anomenen a si mateixos ‘margaritos’. Una d’aquestes alumnes o ‘margaritos’ va ser María Blasco, qui es va especialitzar en l’estudi dels telòmers—els extrems dels cromosomes en els quals s’organitza el nostre ADN, la longitud dels quals està molt relacionada amb l’envelliment, la decisió cel·lular i el càncer— i la telomerasa—l’enzim que controla els telòmers—.

Anys després de compartir laboratori, el treball d’aquestes dues dones de la biomedicina continua impulsant els esforços científics per entendre nombroses malalties i aplicar aquests coneixements a la seva cura; una recerca que no hagués estat possible sense l’experiència de Margarita Salas. I no només això, són un referent per a les nenes i dones d’avui i del demà que es vulguin dedicar a la ciència.