La darrera de les sessions obertes que organitza la UPF-BSM ha tractat sobre “El poder de les Dades davant el Canvi Climàtic”. El ponent Ricardo Klatovsky ha presentat quina serà la importància del Big Data de cara a l’acció mundial en front el canvi climàtic.
Ester Oliveras, codirectora del Postgrau en Gestió de la Responsabilitat Social i Corporativa de la UPF-BSM, va moderar la sessió “El poder de les Dades davant el Canvi Climàtic” que tenia com a convidat a Ricardo Klatovsky, vicepresident d’IBM Global Energy, Environment and Utilities Industry. La conferència va tractar la manera amb què s’han d’utilitzar les dades per convertir el sector energètic en un exemple de sostenibilitat.
El vicepresident d’IBM va explicar com el segle XX va ser un període de progrés en gran part degut a l’electrificació i que aquest va ser un avenç dependent del carbó. L’objectiu actual és acabar amb aquesta necessitat de recursos fòssils, però ens topem amb l’actual procés d’electrificació dels països asiàtics, per exemple. I les renovables no estan capacitades encara per assumir aquesta càrrega. Ho demostra la Xina que, tot i ser el país que més inverteix en renovables, està augmentant la seva petjada mediambiental.
Durant la xerrada es va parlar també de les dificultats que té el procés de descarbonització. L’exemple utilitzat va ser el dels Països Baixos, que depenen de la producció d’energia eòlica. El problema és que els recursos de les energies renovables no són estables i encara requereixen un suport extern (carbó). Klatovsky va explicar com l’energia nuclear és ideal per aquesta transició i va lamentar que estigui políticament i socialment bescantada.
El ponent va mencionar també alguns exemples d’empreses que estan treballant per reduir la petjada mediambiental i com això es pot fer a partir de la gestió i coneixement de les dades amb les que es pot optimitzar radicalment la despesa energètica.
La transformació digital cap a un món sostenible depèn d’aquesta gestió del Big Data, gestió que també ha de ser sostenible, com va explicar Klatovsky, ja que actualment la generació de dades està consumint fins al 9% de l’energia global, és a dir que està contaminant de forma important.
L’objectiu actual, com va presentar Klatovsky, és treballar en les quatre “D”: descarbonització, descentralització, digitalització i democratització. Aquestes són el camí per assolir una energia neta i accessible per al consumidor. Les Nacions Unides han marcat el 2050 com a data límit, però en paraules de Klatovsky, els indicadors no diuen que això sigui factible. Només un canvi social radical podria accelerar-ho.
The UNESCO Chair in Life Cycle and Climate Change at ESCI-UPF joins forces with the Catalan Institute of Health and ISGlobal on the CATALYSE Project to help mitigate the effects of climate change at the Catalan Health System.
Pere Fullana i Palmer és enginyer químic per l’IQS, enginyer industrial per la UAB i doctor en enginyeria industrial per l'URL. Actualment, és el director de la Càtedra UNESCO de Cicle de Vida i Canvi Climàtic a ESCI-UPF. Ha estat portaveu del sector acadèmic mundial a la clausura de la Cimera de Canvi Climàtic COP25.
Accions i mesures que la Universitat ha portat a terme durant els darrers anys en les seves instal·lacions, especialment la compra d’electricitat verda, han suposat un progrés notable cap als compromisos d’emergència climàtica adquirits per la institució.
Leave a message