Thomas Piketty durant l'entrevista amb Albert Carreras. / Foto: Pere Virgili (diari ARA)
Thomas Piketty, economista i autor de diversos llibres, especialitzat en l’estudi de la desigualtat econòmica, acaba de publicar Capital i ideologia. Amb motiu d’aquest llançament, el director d’ESCI-UPF, Albert Carreras l’ha entrevistat en nom del diari ARA.
Piketty, convençut que el projecte europeu s’ha de redefinir, descriu les bases del que ell anomena socialfederalisme i socialisme participatiu. Dos conceptes sobre els quals, segons ell, hauria de basar-se Europa. “El socialfederalisme és la idea d’assumir una forma d’organització federal a escala europea o, en un sentit més ampli, a escala mundial o transnacional, que es basi de manera explícita en objectius de reducció de les desigualtats socials.”
Per dur a terme la seva idea “cal un objectiu social explícit de fiscalitat comuna, de pressupostos comuns, d’inversió en educació, en universitats, de salari mínim, de drets socials…” i aquí és on entra el socialisme participatiu: repensar la propietat privada, acabar amb les desigualtats i afavorir la circulació del poder.
A l’entrevista, Albert Carreras també posa damunt la taula la situació a Catalunya (que Piketty menciona al seu llibre) i aquest economista francès respon qüestionant el projecte independentista, tot i que reconeix que no n’ha llegit prou per poder valorar.
Pelayo Corella, profesor de la asignatura Análisis de los hechos económicos y políticos internacionales en el GNMI, escribe sobre el contexto político de Francia y el panorama que se puede abrir a partir de este domingo, cuándo en la segunda vuelta de las elecciones se decidirá el futuro inquilino del palacio del Elíseo.
Durant segles, els irlandesos han fet front a la invasió britànica en una guerra ètnica i religiosa que va desencadenar un conflicte de guerrilles constant als carrers. Actualment, Irlanda viu una relativa pacificació, però les ferides segueixen sense cicatritzar.
Iugoslàvia va voler unir en un sol estat els pobles eslaus del sud. La figura de Josip Broz, el mariscal Tito, va ser clau per aconseguir-ho. 30 anys després de la dissolució del país, analitzem com va néixer el projecte i les dificultats amb què va topar al llarg del segle XX.
Leave a message