Del 24 al 28 d’octubre s’ha celebrat a Belgrad el Model WTO. En aquesta edició, alumnes de 10 països han viscut de primerà mà com són les negociacions internacionals en el marc d’una gran institució com és la World Trade Organization.
Durant l’última setmana del mes d’octubre, hem pogut gaudir a la capital de Sèrbia del Model WTO Belgrad. Han estat cinc dies magnífics, plens de negociacions, converses molt interessants amb gent d’arreu del món i un clima de professionalitat sorprenent. Ens atrevim a afirmar que, sense cap mena de dubte, repetiríem aquesta experiència que, a una velocitat de vertigen, ens ha aportat coneixement no només a nivell professional, sinó també personal.
Quan vam saber que havíem estat seleccionades per participar al Model WTO Belgrad, cap de les dues sabia que l’altra també hi participava. Però quan ho vam saber, vam poder compartir com n’estàvem de contentes i emocionades. Les dues coincidíem en el fet que aquestes experiències són les que realment et fan créixer i en un futur professional fan diferenciar-te de la resta.
Les coses fàcils no acostumen a tenir grans recompenses: tot i que vam comprar els vols molt animades, vam veure que les dates del congrés coincidien amb exàmens. A això també se li va sumar la incertesa de no saber què ens esperava a la capital sèrbia. Només sabíem que havíem d’escriure un position paper i dedicar bastantes hores, de les que no disposàvem, a fer recerca. Vam arribar a pensar que aquella experiència ens quedava massa gran. Què feien dues estudiants de segon curs anant a una conferencia de comerç internacional on tothom que hi participava tenia 3 o 4 anys més? Tot i això, ens vam llençar a la piscina.
El dia 24 d’octubre vam anar a Belgrad. Al vol vam repassar les posicions dels països que hauríem de representar, Mèxic i la Xina, en el context de la Responsabilitat Social Corporativa. Un cop allà vam dedicar el temps a conèixer els altres participants de la conferència i també a descobrir una mica la ciutat. Xina, Brasil, Rússia, Polònia, Bòsnia, Edimburg i Eslovènia són només alguns dels països d’on venien els altres delegates. També hi havia estudiants de diferents universitats de Belgrad que participaven a la conferència. La majoria estudiaven graus o màsters relacionats amb les ciències socials: economia, relacions internacionals, negocis o dret eren les carreres que més predominaven. Tot i que també hi havia alguna excepció sorprenent, com la de la nostra nova amiga Elena, una noia russa estudiant d’enginyeria aeroespacial.
Com a fet curiós, la primera persona que vam conèixer té una carrera i dos màsters… Rèiem per no plorar! El sentiment que teníem de no pertànyer a aquell lloc es va anar esfumant a mesura que vam saber que alguns dels participants tampoc havien viscut mai una simulació de la World Trade Organization i per a ells també eren nous els procediments i normes per a poder intervenir als debats.
Les rondes de negociació duraven dues hores cadascuna, tot i que, degut al nostre entusiasme i implicació, semblava que només fossin 20 minuts. No teníem temps per descansar ni un moment, ja que després de les conferències, a l’hora de sopar, ens trobàvem tots els delegats i apartàvem la sana competitivitat per a poder compartir aspectes dels nostres països, cultures i vides: anàvem a bars, fèiem tours nocturns per la ciutat, sortíem de festa…
La tercera nit, un dels delegats va organitzar una festa a casa seva. Va resultar que es tractava de l’ambaixada mexicana a Sèrbia! El fet és que ens posàvem al llit cada nit preguntant-nos com podia ser que ja hagués passat un altre dia sense ni adonar-nos-en.
I així va arribar l’últim dia i amb ell, els comiats. Deixàvem enrere molta gent que ens havia acompanyat en aquesta experiència, però que sabíem que també ens faria costat en un futur no gaire llunyà. També deixàvem enrere totes les rondes de negociació, però ens endúiem amb nosaltres tot el que havíem après.
Després d’aquests intensos dies, hem tornat a casa amb les piles carregades i amb moltes històries per explicar. Hem tingut l’oportunitat de viure una experiència increïble i de conèixer gent amb una manera de pensar sorprenent (que ara ja són amics i que tenim clar que conservarem durant molt de temps). Gràcies al Model WTO Belgrad hem après que no es tracta només de viure, sinó de viure sabent que estàs aprofitant el temps, que dones prioritat a les experiències que t’aporten coneixement i, conseqüentment, no només et fan gaudir, sinó que també et fan créixer.
Leave a message