ESCI-UPF

Mentre a Brussel·les no dormen per repartir-se les cadires…

Les reformes estructurals de l’eurozona

Reformes estructurals
Foto: Pixabay

Llegim aquests dies que a Brussel·les les negociacions per repartir-se els càrrecs clau de la UE s’estan allargant. Pel que expliquen els qui ho han seguit altres vegades, els xocs de poder, interessos (i segurament egos) són especialment cruents aquesta vegada.

El passat dilluns 17 de juny, justament també a Brussel·les,  vaig assistir a la presentació del darrer treball del FMI sobre reformes estructurals de l’eurozona. El treball el presentava l’economista en cap del FMI, Gita Gopinath, i dos dels autors, Shekhar Aiyar i Romain Duval. L’acte va tenir lloc a Bruegel, un dels think tanks econòmics més prestigiosos de la capital comunitària, i va comptar també amb la presència del seu director, Guntram Wolff, i de la seva directora adjunta, Maria Demertzis.

Què són les reformes estructurals? Per què són importants? Quina relació tenen amb el “joc de trons” que estem vivint en la cursa per ocupar els càrrecs clau de la UE?

Les reformes estructurals són aquelles reformes que eliminen o redueixen les “barreres estructurals” que impedeixen el creixement econòmic de països o territoris. Les barreres estructurals més estudiades són les que existeixen al mercat laboral i als mercats de productes.

Un exemple de les primeres són aquelles normatives laborals que generen una excessiva “dualitat” en el mercat de treball, és a dir, una separació excessiva entre els treballadors amb contracte fix (i per tant més o menys protegits) i els treballadors amb contracte temporal (desprotegits). Si aquesta separació és molt estricta o és difícil que un treballador amb contracte temporal passi a ser fix, els treballadors amb contracte temporal reben menys atenció i inversió per part de les empreses i poden arribar a desmotivar-se i ser menys productius. Un exemple de les segones són les barreres d’entrada per a poder obrir un negoci. Si és molt difícil, lent i car crear un nou negoci, llavors segurament algunes empreses poc eficients (cares o que ofereixen una baixa qualitat de servei o producte) es mantindran al mercat només pel fet que és relativament difícil que entrin nous competidors que podrien millorar la situació dels consumidors.

El treball del FMI també estudia un tercer tipus de barreres, les relacionades amb una deficient regulació dels processos concursals i les legislacions sobre insolvència. El treball del FMI mostra que com més ben dissenyada està la legislació concursal d’un país, el país en qüestió s’adapta millor al cicle econòmic i re-assigna de forma més ràpida el seus recursos, transferint persones i capital des dels sectors que van de baixa cap als sectors emergents.

Per què cal prestar atenció a aquests tipus de reformes?

Una resposta es troba en aquest gràfic del treball del FMI. El gràfic representa les fases d’expansió, crisi i recuperació en els principals països de la zona euro (secció esquerra) i, per poder fer la comparativa, en un conjunt d’economies avançades (secció dreta). Com es pot observar, les recessions a la zona euro són, en general, més freqüents, més duradores i també més profundes. Quin és el missatge? Tothom, tots els països, s’enfronten a crisis diverses i canvis de tendència; això és el que tècnicament anomenem un factor “exogen”, en principi no controlable. Ara bé, no tots els països pateixen els efectes de les crisis de la mateixa forma; a la zona euro els patim més i una de les raons són les nostres “barreres estructurals”. Aquesta és una de les idees clau del treball.

I per acabar amb un final obert: Quin lloc creieu que aquestes reflexions ocupen en l’actual lluita de poder desfermada a Brussel·les? Us imagineu als aspirants debatent sobre els detalls de les reformes estructurals?

Business Cycle Phases

Font: Strengthening the Euro Area: The Role of National Structural Reforms in Enhancing Resilience. Diversos autors, 2019. IMF Staff Discussion Note SDN/19/05

 

We also recommend you