El documental “Associar-se a l'ecosistema terra” dirigit pel periodista Jordi Vilardell, aproxima coneixements que als anys 60 van canviar completament la forma d'entendre l'ecologia i l'evolució.
Amb el títol “Associar-se a l’ecosistema terra”, el Canal 33 ha estrenat el documental dirigit per Jordi Vilardell que aproxima coneixements que des dels anys 60 sacsegen les idees principals en què es fonamenten la majoria de les societats actuals: “Competir contra els altres i dominar la natura”. El documental compta amb la intervenció de científics com James Lovelock, químic atmosfèric; Rafel Simó, investigador de l’ICM-CSIC; Ricard Guerrero, catedràtic emèrit de Microbiologia de la UB, i els desapareguts Lynn Margulis, microbiòloga, i Ramon Margalef, biòleg i pare de l’ecologia a l’estat espanyol, entre altres.
“La Terra funciona com un gran ecosistema, en què la vida evoluciona a salts per simbiosi, per la força evolutiva de l’associació”.
Coincidint amb les celebracions del Dia Mundial del Medi Ambient 2019, el documental ens desgrana una nova forma de veure el món que s’està obrint pas a la llum de conceptes científics revolucionaris i la seva evidència: “la Terra funciona com un gran ecosistema, en què la vida evoluciona a salts per simbiosi, per la força evolutiva de l’associació”. Al planeta, per tant, “tot està relacionat, no és una roca morta, és un sistema viu, en el qual el que es fa en un lloc tard o d’hora repercuteix en un altre”.
Als anys 60 i 70 del segle XX, els científics Lynn Margulis i James Lovelock van plantejar dues hipòtesis que van canviar completament la forma d’entendre l’ecologia i l’evolució. La primera va ser la teoria endosimbiòtica, formulada per la microbiòloga nord-americana Lynn Margulis, mitjançant la qual ofereix una explicació de l’origen de les cèl·lules eucariotes, les que disposen d’un nucli ben definit i de les que estan formats tots els animals i les plantes. D’acord amb aquesta hipòtesi, Margulis proposa que la branca eucariota va sorgir gràcies a la unió simbiòtica i gradual de diverses classes de bacteris. L’altra és la Hipòtesi Gaia de James Lovelock i Margulis, que postula que el clima, la vida i la geologia actuen de forma conjunta i s’autoregulen tendint a l’equilibri. La Hipòtesi Gaia proposa, per tant, entendre el planeta Terra en la seva totalitat com un ésser viu del qual podem analitzar els seus processos fisiològics autoregulats.
Ecosistema Terra
Rafel Simó, químic, oceanògraf i investigador científic de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM-CSIC), explica que quan ens mirem el planeta amb una visió holística, és a dir, com a sistema sencer, no és gaire diferent de mirar-se un ecosistema local. A gran escala, és el mateix concepte: una entrada d’energia, que prové principalment del sol, flueix entre diversos elements, i el sistema s’organitza de forma òptima per reciclar tots els elements necessaris. La Terra, d’aquesta forma, funciona com un gran ecosistema.
Que el planeta funcioni com un gran ecosistema implica, entre altres coses, que el planeta és estable en funció del reciclatge de residus que es poden fer entre totes les espècies que hi viuen. El pioner en la investigació d’ecosistemes de microbis, Ricard Guerrero, assenyala igualment la importància de reciclar, de no fer res que no puguem convertir i reutilitzar perquè a la natura tot es recicla, la natura sempre reutilitza els elements. La matèria circula en un cicle sense fi anomenat cicle de la matèria i passa d’orgànica a inorgànica i viceversa.
El documental mostra com “s’ha demostrat que la simbiosi, l’associació, permet salts evolutius en les cèl·lules d’animals i de plantes, originades per associació de bacteris amb habilitats diferents, però que junts podien adaptar-se millor a l’entorn”. Així com, “que la majoria dels organismes complexos, com els humans, són estables pel gran nombre de microbis que hi viuen a dins”, que participen en processos com la digestió.
I això és el que ens mostra la natura: la vida pot evolucionar a salts gràcies a la simbiosi, la força de l’associació entre organismes. Aquest aprenentatge ens porta “a reflexionar sobre la necessitat d’una cultura que faciliti als humans un comportament adaptat a les dinàmiques del Sistema Terra”. Així, el documental ens suggereix inspirar-nos en la natura, reciclar tots els residus i associar-nos per fer salts evolutius.
Leave a message