Jordi Graells, la importància de l’actitud

• #Career Service
• #GNMI

• Share it:

Nascut al novembre de 1997, Jordi Graells té 21 anys. I des de que va entrar a ESCI-UPF per estudiar el GNMI, ha fet el recorregut que molts altres companys seus van recórrer en promocions anteriors: dos anys intensos, especialment el primer; un tercer any que li va passar volant, primer per la seva estada al Quebec, a la Université Laval, i posteriorment unes pràctiques que li van permetre posar un peu en el món laboral.

En el training que fan sempre per preparar una millor i més segura inserció s’intenta que els alumnes entenguin que unes pràctiques són ni més ni menys que una feina. Més enllà del particular estatus de l’estudiant/treballador a l’empresa, el que importa és l’actitud amb la que afronten el repte. Perquè és un repte de primera: endinsar-se en un ecosistema diferent al que han viscut els primers tres anys de carrera, aplicar coneixements i interactuar amb els que seran els seus companys de feina en els propers mesos.

Graells recorda el procés de selecció amb certa nostàlgia. Les primeres entrevistes amb algunes de les empreses on va aplicar les va fer en remot, des de la llunyana i freda Quebec. Altres, però, van ser en persona, ja de tornada a Barcelona. Graells reconeix a ESCIUPFNews com va afrontar els diferents processos de selecció: preparant-se les entrevistes i mirant i remirant la trajectòria de cadascuna de les empreses. I recorda especialment com va ser l’entrevista amb els responsables de Sestrategic, la consultora que finalment el va seleccionar.

“Tenia un objectiu molt clar: volia que m’agafessin”, setencia Graells. Aquest professional ja en actiu recorda que volia enfocar la seva primera experiència en el món dels negocis internacionals en vendes. Si bé és cert que, prèviament, ja havia tingut altres feines, aquesta era la veritable prova de foc.

I afortunadament, tot va anar sobre rodes, començant per l’entrevista: “ràpidament vàrem connectar, la conversa va ser molt fluïda i natural, el que em va donar un plus de confiança”, recorda Graells. I aquesta tranquil·litat, afegida a la imatge de control i seguretat que transmet, diuen alguns companys que el coneixen, és la que li va permetre ser l’escollit.

Al cap d’unes setmanes, va arribar el que tant de temps havia desitjat: el primer dia de feina. Va ser quan li va tocar conèixer a tothom i submergir-se en una nova realitat. Graells recorda la “il·lusió” amb la que va viure aquelles primeres passes en un entorn professional. Que l’empresa tingués un dimensionament petit el va ajudar a conèixer ràpidament a tothom. I també a que, des de bon principi, li donessin càrrega de feina i creixents responsabilitats.

Ha passat escassament un any, però li sembla una eternitat. D’aquelles primeres passes recorda amb certa melancolia algunes experiències que li van servir per aprendre i per rodar-se i aconseguir aquest intangible que les empreses tant valoren: experiència.

Donat que Sestrategic ofereix ajudar a vendre en els mercats internacionals a les pimes, Graells va treballar amb diverses empreses de sectors ben diferents. Un bon exemple és quan encara estava d’assistant i va començar a estar present a les primeres reunions per a una empresa en l’àmbit de les energies renovables, concretament, l’eòlica. Titlla “d’emocionant i bonic” assistir a aquelles reunions de vendes i especialment quan algunes d’aquelles reunions van fructificar en posteriors vendes.

Igualment alliçonador va ser prendre part en un fira de packaging, on el seu repte era visitar els diferents stands per vendre els serveis de Sestrategic. La preparació de les visites, aprendre’s els molts productes i la trajectòria dels possibles clients va ser quelcom que recorda com a fonamental. Des de llavors, és plenament conscient de la importància que té conèixer bé les necessitats de la contrapart. En definitiva, de tenir l’empatia necessària per donar resposta a les necessitats de “l’altre”.

Ara, si parlem d’emocions i bons records, dos destaquen per sobre de la resta: la primera venda que va realitzar directament amb una empresa de reguladors de fred industrial i el viatge que el va dur a Lió, acompanyant a un company de feina per entrevistar-se amb una de les empreses més grans i més importants de França, EDF. Ni que fos un comitè xinès, tenia al davant sis persones per negociar. Però ell ja havia après la lliçó: si vas preparat, el nombre d’interlocutors no és important, ho és més el contingut del que es negocia i demostrar domini del producte o servei que es vol oferir.

El cas és que la seva trajectòria va ser tan exitosa a l’empresa, que els responsables de Setrategic li van oferir continuar. Ara, ja a quart de carrera, continua pels matins treballant, com un més, i per les tardes assistint a classe.

L’experiència d’aquesta “primera feina”, que és també l’assignatura més important del grau pel pes i importància que té en el currículum, li ha permès evolucionar com a professional. Diu Graells que ara és “més constant que abans i més organitzat”. De la mateixa manera, el dia a dia a l’empresa li ha ensenyat també “a prioritzar”. I és que el ritme endimoniat en el món professional no perdona. O selecciones bé què fer o quedes sobrepassat per la dura i competitiva realitat.

Amb una certa perspectiva, ara que està a tocar la fi dels seus estudis, Graells reconeix que el GNMI li ha permès entendre millor els diferents models de negoci que s’ha trobat i, des d’una perspectiva molt més pràctica, el “parlar en públic o el domini de l’excel” també l’han ajudat.

De fet, amb el temps, s’ha tornat més pragmàtic: de les assignatures que ara està fent, valora molt quina és la seva aplicabilitat en el dia a dia de l’empresa. I és que, si una cosa ha après en aquests 14 mesos d’estar en una consultoria és a ser més intuïtiu, a adaptar-se a la velocitat del món dels negocis, allunyats de l’academicisme de qualsevol estudi universitari.

I és precisament per aquest procés d’aprenentatge, d’aquesta actitud constant de voler millorar i aprendre en el seu dia a dia que els seus superiors van valorar tan satisfactòriament la seva tasca. D’ell van dir que tenia, i té, les habilitats, els coneixements i l’actitud per esdevenir un excel·lent export manager. També que té iniciativa i capacitat de treball, a més de ser summament resolutiu.

Els que l’han acompanyat durant aquests quatre anys de carrera destaquen “la seva empatia” i també “la seva responsabilitat i la capacitat d’autocontrol”. Per la seva part, preguntat per ESCIUPFNews, ell apunta que aquest viatge al món laboral ha servit per donar forma a una persona més ambiciosa, treballadora i, definitivament, un doer, un “home d’acció”. I d’una manera o una altra, diu haver trobat aquesta inspiració en la figura del seu pare, que sempre l’ha animat a fer coses.

Fa un any llarg, va entrar a treballar fent pràctiques, era un assistant. Llavors, “sumava”, diu Graells; ara, en canvi, portant directament dos clients, “notes més la responsabilitat i la pressió”. És el que té el món laboral. És una lluita continua per fer-se un lloc, on ningú no s’atura ni descansa per esgarrapar quota de mercat i nous clients.