LCA4Climate

Les tres capes de la COP

COP Glasgow
Una de les sessions de la COP26. / Foto: Jaume Albertí

Jaume Albertí, investigador de la Càtedra UNESCO ESCI-UPF de Cicle de Vida i Canvi Climàtic, fa una valoració de la COP26 celebrada a Glasgow i la posa en context respecte les edicions anteriors.

Atendre una conferència de les parts és sempre un privilegi i alhora una responsabilitat enorme. De fet, es tracta d’un esdeveniment de tal magnitud que fa que qualsevol actor individual quedi empetitit davant de la mostra de conjunció global per a resoldre un dels temes més importants de la història de la humanitat contemporània.

Després d’atendre la meva tercera conferència de les parts (COP24 a Katowice, COP25 a Xile i ara la COP26 a Glasgow) constato l’existència de diverses capes que s’entrecreuen durant les dues setmanes que dura la conferència, concretament tres: (I) comercial, (II) social i (III) formal. A més, físicament, la COP en una ciutat implica l’existència de quatre grans àrees prou diferenciades. La primera és el carrer, la segona és la “green zone”. La tercera i la quarta es troben a la “blue zone”, que és on cal estar acreditat per a accedir-hi. En aquesta blue zone hi trobem uns espais destinats a plenaris i a oficines de negociació, i uns altres espais dedicats als pavellons dels diversos països, o grups de països, així com d’aquelles agrupacions d’organitzacions observadores (públiques o privades) o “constituencies” que volen exposar com les seves pràctiques ajuden a resoldre el problema.

La capa comercial ocupa principalment una d’aquestes dues àrees dins de l’espai de la blue zone, tot i que s’expandeix per hotels i sales de la ciutat amfitriona. És un àrea on es pot aprendre molt, ja que s’hi fan multitud d’exposicions, conferències tècniques, taules rodones i actes sobre les últimes solucions disponibles en la lluita contra el canvi climàtic. També és, però, una de les majors crítiques a les COP dels últims anys. L’espai destinat a aquest objectiu ha anat creixent any rere any, fins al punt que es critica que les COP no puguin servir més per això, una fira comercial, que no pas pel que van ésser inicialment creades.

Amb tot, cal reconèixer que si se sap destriar el gra de la palla es poden atendre xerrades en primera persona per part dels actors globalment més rellevants de l’escena sobre el canvi climàtic. Estic parlant de poder escoltar, en directe i en sales de no més de 40 persones, el vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, o el president i CEO del World Resources Institute, Ani Dasgupta. És normal creuar-se amb la cap de Greenpeace Internacional, Jennifer Morgan, amb el CEO de C40, Mark Watts, o amb la responsable global d’acció climàtica de WWF, Vanessa Pérez-Cirera. Que hi ha una atmosfera de fira comercial? I no és aquest l’objectiu principal d’una COP? És bo per la lluita contra el canvi climàtic que les persones que he esmentat abans, i moltes d’altres, es puguin trobar un cop l’any i buscar sinergies, transmetre coneixement i establir vincles. Molt bo.

En la capa social o de l’activisme hi trobem multitud d’esdeveniments alternatius a la pròpia conferència. No només des del punt de vista de la lluita des del carrer, que també, sinó organitzat per moltes de les ONGs que també tenen accés a la blue zone. Per tal de canalitzar totes aquestes activitats, es va acabar creant la green zone. Una manera que els ciutadans de la ciutat amfitriona i d’arreu del món poguessin viure i aprendre del que allà s’hi deia i feia. Com l’aigua, la societat desborda el que s’intenta canalitzar i la green zone, interessant i útil, no anul·la l’existència de les tant necessitades manifestacions al carrer que es succeeixen diàriament durant la COP.

COP26

Foto: Jaume Albertí

En la capa formal hi trobem la pròpia conferència de les parts. La paraula “parts” prové d’aquella nomenclatura que es definí després de la cimera a Rio de Janeiro l’any 1992. La realitat és que des d’aquell any, les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle (GEI) no han parat de créixer. També és cert, però, que s’han realitzat avenços importants des d’aleshores. Un d’aquests avenços és que la ciència ha anat introduint-se en els àmbits de negociació (política) i els informes del Panell Intergovernamental pel Canvi Climàtic (l’IPCC per les seves sigles en anglès) han passat a ser-ne un element molt rellevant.

Un altre element positiu és que en la majoria de COPs hi ha un avenç en major o menor mesura respecte de l’anterior. Hi ha també punts d’inflexió, com va ser la COP21 de París. D’aquesta COP en derivà l’Acord de París que cal recordar és un tractat internacional vinculant sobre canvi climàtic. És a dir, vint-i-una conferències després de la primera llavor, els països d’arreu del món van acceptar que el canvi climàtic és una amenaça i es van comprometre a posar-hi els mitjans per a: mitigar-lo, adaptar-s’hi, afavorir-ne la compensació per danys i pèrdues, i tot plegat fer-ho d’una manera transparent i justa. Això és una fita molt rellevant i no podem esperar que cada COP produeixi resultats d’aquesta magnitud.

Acabo com he començat, recordant que tot i que els resultats obtinguts en cada COP puguin variar, en cadascuna de les conferències s’aconsegueix fer un pas més cap a l’objectiu final. Ens queda pendent saber si hi serem a temps o no, i en això hi estem tots d’acord: el que fem abans de 2030 ens donarà la resposta.

 

Links d’interès:

We also recommend you