Bioinformatics

Science Bits: Entrevista a Mireia García

“Treure tractament per curar l’hepatitis B crònica”

  • 29/04/2021
  • 3 mins reading time
  • Catalan
Hepatitis B Science Bits
Foto: Mireia García

La Mireia García, estudiant de doctorat al grup d’Hepatopaties víriques, tòxiques i metabòliques de l'IDIBAPS, ens apropa la seva àrea de recerca en aquesta entrevista.

L’hepatitis consisteix en la inflamació del teixit del fetge causat majoritàriament per una infecció viral o per danys a causa del consum d’alcohol. A vegades es passa la malaltia sense cap tipus de símptomes, mentre que en alguns casos esdevé una malaltia crònica o desemboca en cirrosi, pèrdua de la funció hepàtica i fins a vegades en càncer de fetge. Hi ha diferents tipus d’hepatitis: A, B, C i D són els més coneguts. Al laboratori d’Hepatopaties víriques, tòxiques i metabòliques de l’IDIBAPS s’encarreguen d’estudiar concretament l’hepatitis B i C, recerca on destaca la col·laboració de científics bàsics i clínics per avançar en aquest camp.

Explica’ns què vas estudiar i per què ho vas escollir.

Vaig estudiar Genètica a la UAB perquè volia dedicar-me a la investigació. Com va dir James Watson, “We used to think our future was in the stars. Now we know it’s in our genes”.

Després vaig fer el màster de Modelling for Science and Engineering de la UAB perquè volia saber què hi havia darrere de la part computacional de la bioinformàtica, les matemàtiques que s’utilitzaven i el pensament crític que feia que s’arribés a modelitzar. L’any següent vaig fer el màster de Translational Medicine de la UB perquè enyorava el treball de laboratori.

Què et va motivar a dedicar-te a fer recerca?

Tenia la idea utòpica d’aportar el meu gra de sorra a la medicina a partir de la investigació biomèdica. La meva motivació, l’objectiu final sempre ha estat pensar que podria ser d’ajut en un bé comú.

Quines línies de recerca seguiu al vostre laboratori? Ens podries explicar en què consisteix la teva investigació?

Treballo en el grup d’Hepatopaties víriques, tòxiques i metabòliques de l’IDIBAPS – Hospital Clínic. És un grup amb una part clínica (amb metges/metgesses, infermers/infermeres, etc) i una part translacional bàsica (amb investigadors i tècnics). Aquesta sinergia fa que problemes reals a la consulta es plantegin al laboratori per poder dissenyar projectes amb interès clínic per millorar la vida dels/les pacients.

En la meva tesi, en concret, treballem amb pacients amb hepatitis B crònica. Més de 200 milions de persones la pateixen encara que tenim una vacuna efectiva (a Catalunya forma part del calendari de vacunació sistemàtica). Aquesta malaltia no té cura, però sí que existeix un medicament que suprimeix la replicació del virus. Això significa que el virus no s’elimina, però tampoc s’amplifica. Així doncs, els/les pacients deixen de patir dany al fetge, però s’han de tractar per temps il·limitat.

Les últimes guies clíniques plantegen treure la medicació a pacients que porten molt de temps en tractament. Si s’aplica aquesta estratègia amb un bon seguiment, un 20% es curen degut a què la tornada del virus en actiu fa que el sistema immunitari el reconegui i sigui capaç d’eliminar-lo… És a dir, “Treure tractament per curar”.

Tot i això, el perquè uns pacients es curen i altres no es desconeix. Per aquest motiu, el nostre treball és esbrinar quins marcadors del virus, del fetge o del sistema immunitari ens ajudarien a predir quins pacients tindran un millor pronòstic després de treure’ls el medicament.

Què tens pensat fer quan acabis el doctorat?

Trobar un treball que no sigui tan precari, que em suposi un repte intel·lectual i que vagi en concordança amb la meva ètica.

Amb quines activitats complementes la teva vida professional?

Quin perill té la formulació de la pregunta! En relació a la meva professió, sóc membre de la PhD Community de l’IDIBAPS on organitzem activitats científiques lúdiques i divulgatives. També participo puntualment en tallers per a escoles i faig de jurat cada any com a voluntària en l’Exporecerca Jove (molt recomanable!).

Fora de la temàtica científica: dormo, llegeixo, dibuixo, cuino, faig dansa contemporània, canto en un cor, dono classes de matemàtiques com a voluntariat… Tinc massa inquietuds!

Què li diries a algú que estigui acabant el grau en Bioinformàtica?

“Què vols?” Si ho tenen clar, no cal que jo digui res. Que busquin el perfil professional que es demana en ofertes de treball, un màster en concordança i que treballin bé la candidatura per fer les pràctiques en un lloc orientat a on vulguin arribar. Si tenen opció de fer una estada fora, sempre va bé. Tant per buscar feina com per un/a mateix/a.

I si es plantegen fer doctorat, jo només ho aconsellaria si tenen motivació i una bona gestió emocional. Crec que depenent de la dinàmica del grup, de la competitivitat del camp i del/s tutor/s tutora/es, pot arribar a ser molt difícil. A més, és un món molt precari. Això sí, encara que no vulguis fer carrera acadèmica, s’adquireixen moltes aptituds transversals aplicables a tot tipus de feines, a més d’aconseguir un títol.

Però bé, tot això és una visió molt pragmàtica i encara que estiguem en un context on sembli un fracàs no ser productiu, si no saben què fer o si no volen seguir per aquests camins, que no es preocupin. Mai és tard i segur que han après més del que pensen. Que s’escoltin i es donin temps. “Molta sort!”

 


Alexis Molina, alumni del BDBI
Laura Serra, alumna del BDBI

We also recommend you