El 26 d’abril de 1986 va esclatar el reactor 4 de la central nuclear de Txernòbil. L’incident va despertar la consciència ecologista del continent europeu, va contribuir a la desintegració de l’URSS i s’ha convertit en font d’inspiració per a novel·les, videojocs i sèries de caire postapocalíptic.
El llançament de la bomba atòmica sobre Hiroshima i Nagasaki va posar fi a la Segona Guerra Mundial. Les nefastes conseqüències de l’atac nuclear van portar a què, en plena Guerra Freda, tant els americans com els soviètics rebutgessin l’ús de l’energia atòmica amb finalitats militars. El llançament d’una nova bomba atòmica va passar a ser una amenaça dialèctica més que no pas una possibilitat real, l’última opció a considerar en cas de desafiament bèl·lic.
Acabada la guerra, en un discurs conegut amb el nom d’Atoms for Peace, el president nord-americà Dwight D. Eisenhower va declarar davant de les Nacions Unides la necessitat de fer servir el potencial de l’energia atòmica amb finalitats pacífiques. La idea es va materialitzar el 1957 amb la creació de l’Organisme Internacional de l’Energia Atòmica (OIEA), que tenia per objectiu treballar per a l’aplicació pacífica de la tecnologia nuclear i vetllar per la seguretat, la salut i la prosperitat de la societat. Malgrat la profunda enemistat en el terreny polític i econòmic, tant els Estats Units com la Unió Soviètica van esdevenir països membres de l’OIEA.
El 1954 l’URSS es va convertir en el primer país del món en obrir una central nuclear amb finalitats no militars. Des d’aleshores es va començar a investigar com aplicar l’energia atòmica a camps com el de l’agricultura o la indústria per a millorar-ne el rendiment. L’economia soviètica, molt tancada en si mateixa, va afavorir que, poc a poc, les centrals nuclears proliferessin per tot el país. En aquest context, a Ucraïna, el 1977, es va posar en marxa la central de Txernòbil a pocs quilòmetres de la frontera amb Bielorússia.
L’explosió de Txernòbil i la implosió de l’URSS
La central nuclear de Txernòbil produïa el 10% de l’energia elèctrica d’Ucraïna. La central va funcionar de manera regular, sense donar senyals d’alarma, fins la matinada del 26 d’abril de 1986. La combinació d’errors humans i d’una estructura que no estava preparada per fer front a un accident d’aquelles dimensions, va provocar la catàstrofe nuclear més gran de la història. El desastre de Txernòbil va ser el primer classificat amb un nivell 7, el més alt, només igualat per l’accident de la central de Fukushima al Japó l’any 2011.
Aquell dia, l’equip tècnic va iniciar unes proves al reactor 4 amb l’objectiu d’augmentar la seguretat de la central. Per a poder-les realitzar, van haver de desconnectar els sistemes d’emergència. L’alteració de la potència i la temperatura van descontrolar el reactor i els tècnics ja no van ser a temps d’intervenir: dins del nucli del reactor es va formar un núvol d’hidrogen que va fer saltar el sostre de l’estructura. L’explosió va provocar un incendi i l’alliberament de partícules radioactives a l’atmosfera: es calcula que la radiació alliberada va ser 400 vegades més elevada de la que van provocar les bombes d’Hiroshima i Nagasaki.
Foto del reactor 4 pocs dies després de l’accident i mapa de la zona afectada per la radioactivitat de Txernòbil. / Fotos: Flickr (Atomically Speaking) i Wikimedia Commons (Sting)
Pocs minuts després de l’explosió, diverses dotacions de bombers es van dirigir al lloc de l’accident per apagar el foc. Aquests, juntament amb els liquidadors (els encarregats de consolidar el terreny i construir el sarcòfag per aïllar el reactor de l’exterior), van ser el col·lectiu més perjudicat per la radioactivitat. Els liquidadors, provinents d’arreu de l’URSS, no van ser informats ni de la dimensió del desastre ni de les conseqüències que tindria exposar-se a nivells de radiació tan elevats. Molts van morir al cap de pocs mesos, i la majoria van quedar incapacitats de per vida. L’evacuació de la zona afectada es va produir de manera lenta, al llarg de 6 dies, cosa que va augmentar l’exposició dels habitants de la zona a la radioactivitat.
En ple context de Guerra Freda i per no mostrar-se vulnerables a l’exterior, la Unió Soviètica va intentar tapar el desastre en un dels pitjors exemples de gestió de la comunicació de crisi. Va trigar dos dies en informar als seus habitants de l’accident, donant pocs detalls i minimitzant-ne les dimensions. I va fer-ho només perquè ja havien saltat les alarmes més enllà de les seves fronteres: el 27 d’abril, Suècia havia detectat un augment sobtat de la radioactivitat i va determinar-ne l’origen en algun punt entre Bielorússia i Ucraïna. No va ser fins passats 15 dies que Gorbatxov, president de l’URSS, va comparèixer per donar explicacions més detallades del què havia passat i per reconèixer l’abast de la tragèdia.
Tot i que la central de Txernòbil es trobava a Ucraïna, el país més afectat per l’explosió va ser Bielorússia, on es van escampar el 70% de les partícules radioactives. Una cinquena part de la terra cultivable del país va quedar inservible. La radioactivitat es va estendre per bona part del continent europeu fins al punt de ser perceptible a França. Al voltant de l’àrea afectada es va establir un perímetre de 30 quilòmetres, la zona d’exclusió, on encara avui no està permès entrar-hi sense autorització ni realitzar activitats agrícoles o industrials. Txernòbil continuarà emetent partícules radioactives durant més de 20.000 anys.
Segons els càlculs de l’OMS i l’OEIA, unes 60.000 persones es van veure afectades per la radiació. Altres estudis, però, eleven les xifres de manera significativa i apunten que entre 4.000 i 200.000 persones moriran a causa dels efectes de la radioactivitat. La comunitat científica encara està lluny de conèixer l’impacte a llarg termini en la salut de les persones que van viure de prop l’accident de Txernòbil i és que, com més baix és el nivell d’exposició, més temps triguen a aparèixer les conseqüències. A la zona han augmentat exponencialment els casos de càncer, d’envelliment prematur, d’infertilitat, els problemes cardiovasculars i els trastorns psicològics. A més, els efectes de la radiació es transmeten de pares a fills per via genètica, fet que explica el creixement de la mortalitat infantil i de nens que neixen amb malalties cròniques o malformacions.
L’accident de Txernòbil va obligar l’URSS a obrir-se a l’exterior i a col·laborar amb el bloc capitalista. El desastre va reforçar la idea que la cooperació internacional és essencial per garantir la seguretat nuclear i va posar en evidència que la Unió Soviètica no tenia els recursos tecnològics suficients per fer-hi front. Txernòbil va suposar la primera esquerda en el teló d’acer, que s’acabaria d’esmicolar amb la caiguda del mur de Berlín i la definitiva dissolució de l’URSS el 1991. El 2006, Gorbatxov va assegurar que, més que la perestroika, la veritable causa del col·lapse de la Unió Soviètica va ser l’accident nuclear de Txernòbil.
L’herència de Txernòbil: el debat nuclear i la ciència-ficció
Després de l’accident, van ser molts els països, a una banda i l’altra del teló d’acer, a posar en discussió els beneficis de l’energia nuclear. Itàlia, per exemple, va sotmetre a referèndum la fi de l’ús d’energia nuclear. Més d’un 80% va votar a favor del tancament de les centrals del país. Altres estats satèl·lits de l’URSS van encapçalar protestes ambientalistes i els moviments econacionalistes van agafar força en països com Estònia o el Kazakhstan, que s’acabarien independitzant de la Unió Soviètica a principis dels anys 90. Encara avui, el debat sobre l’ús de l’energia nuclear segueix ben viu a Europa, especialment arran de la neutralitat de carboni prevista per a l’any 2050.
Per últim, les imatges del desastre nuclear de Txernòbil van contribuir a ampliar l’imaginari col·lectiu de llegendes urbanes, històries postapocalíptiques i novel·les de ciència-ficció. El potencial de la radioactivitat i de les centrals nuclears ha inspirat molts personatges de ficció, des dels superherois de Marvel a Homer Simpson. D’altra banda, Txernòbil ha servit de teló de fons per a un bon grapat de videojocs com ara Call of Duty 4, S.T.A.L.K.E.R. o Soviet Strike. Nombrosos llibres d’assaig també han tractat l’impacte del desastre nuclear. Entre aquests, destaca La pregària de Txernòbil de la premi Nobel Alexandra Aleksiévitx, que recull el testimoni dels supervivents a la catàstrofe.
El llibre d’Aleksiévitx va servir com a base documental per a l’aclamada sèrie d’HBO Chernobyl (2019), que va disparar el turisme a la zona. Tot i que els touroperadors que hi treballen afirmen que les visites són segures, no deixa de ser un model turístic força qüestionable des del punt de vista ètic, ja que contribueix a fer apologia de la morbositat i a banalitzar el drama que van viure milers de persones. En aquest cas, que la COVID-19 hagi paralitzat el turisme a escala mundial potser no es tan mala notícia.
03/04/2024
El profesor de Banca Internacional en el Máster en International Management, Xavier Fornt, comparte cómo han evolucionado las tasas aduaneras en nuestro país a partir del ejemplo de las Ordenanzas Generales de 1894.
15/02/2024
Xavier Fornt, profesor de Banca Internacional en el Máster en International Management, escribe sobre las principales preocupaciones que afectan al desarrollo del comercio internacional recogidas en la última edición del “Colloque Coface Risque Pays”.
29/01/2024
Pelayo Corella, profesor de Análisis de los hechos económicos y políticos internacionales en el GNMI, habla del panorama que se dibuja con el inicio de las primarias en EUU y qué dan pistas sobre cómo puede ser el asalto a la Casa Blanca (en sentido figurado) del próximo mes de noviembre.
Leave a message