Science Bits: Entrevista a Ferran Tarrés
L’estudiant de doctorat Ferran Tarrés ens explica la recerca que du a terme al laboratori de Virologia i Immunologia Cel·lular a l’Institut de Recerca de la SIDA, IrsiCaixa.
La SIDA és un dels majors problemes per a la salut pública mundial. A finals del 2019, s’estima que 38 millions de persones eren portadores del VIH. Al laboratori de Virologia i Immunologia Cel·lular d’IrsiCaixa, liderat pel Dr. Julià Blanco, centren els seus estudis en l’única proteïna viral exposada a l’exterior de la partícula del VIH, anomenada proteïna d’envolta del VIH. Amb l’objectiu de desenvolupar aproximacions vacunals que permetin una protecció contra aquesta infecció i desenvolupar estratègies terapèutiques per als individus ja infectats.
Explica’ns què vas estudiar i per què ho vas escollir.
Sempre m’han agradat molt les ciències, probablement influenciat per bons professors que vaig tenir a l’institut. Durant el Batxillerat en “Ciències de la Vida” sabia que volia estudiar biociències. Vaig decidir matricular-me a Ciències Biomèdiques (UAB) per tenir les competències més centrades en la biologia humana. Al llarg del grau, vaig veure que m’agradava molt la investigació i el treball al laboratori, però que em mancaven coneixements de ciència més bàsica, i em vaig matricular al Màster en “Drug Design and Biomedical Sciences” a la Edinburgh Napier University a Escòcia, també perquè tenia la sensació que tots els màsters d’aquí (UAB/UB/UPF) que m’interessaven eren, en gran part, repetir continguts que ja havia estudiat durant el grau i necessitava sortir de la meva zona de confort.
Pensaves dedicar-te a la recerca quan vas acabar el grau? Què et va motivar a dedicar-te a fer recerca?
L’opció de dedicar-me a la recerca i de fer carrera investigadora sempre me la plantejava, però depenent del moment veia més factible seguir la ruta més “acadèmica” o “pública” i en d’altres preferia un perfil més industrial o de “big pharma”, per això també vaig triar un màster que em permetés virar cap a un costat o l’altre.
El que em va motivar a fer el doctorat van ser sobretot els companys del màster, que em van dir el que necessitava sentir, que es notava que gaudia amb la recerca i que havia d’intentar fer el doctorat. Tornant d’Escòcia vaig enviar bastants currículums fins que em va sorgir l’oportunitat de fer el doctorat en Immunologia Avançada per la UAB a l’Institut de Recerca de la Sida (IrsiCaixa).
Quines línies de recerca seguiu al vostre laboratori? Ens podries explicar en què consisteix la teva investigació?
Al grup de Virologia i Immunologia Cel·lular d’IrsiCaixa, on estic fent el doctorat, tenim múltiples línies de recerca i jo estic principalment en un projecte de desenvolupament d’una plataforma de “partícules similars a virus” amb l’objectiu de generar una vacuna contra el VIH. Com a estudiant de doctorat en immunologia, el meu treball és bàsicament de “wet lab”, ja sigui amb experiments in vitro per optimitzar i produir els candidats de vacuna o in vivo amb models animals per veure si els prototips de vacuna funcionen.
Amb l’arribada del SARS-CoV-2, molts dels projectes van quedar en stand-by, però alhora van sorgir-ne de relacionats amb la COVID-19, on participo en un projecte de desenvolupament d’un producte biofarmacèutic com a tractament del SARS-CoV-2. Un element molt interessant d’aquests projectes i del que més he après va ser la col·laboració que va sorgir entre IrsiCaixa, el CReSA (Centre de Recerca en Salut Animal) i el Barcelona Supercomputing Centre (BSC). Gràcies a aquest consorci es va generar una gran plataforma de coneixement multidisciplinari que permet dissenyar i provar tractaments amb molta eficiència, des del disseny i optimització in silico fins a les proves de protecció en animals i, si hi ha sort, finalment, en humans mitjançant assajos clínics.
Què tens pensat fer quan acabis el doctorat?
En acabar el doctorat hi ha múltiples sortides, encara que molts cops només ens fixem en les sortides més “convencionals” o “per defecte”. Si es vol seguir amb la recerca pública i fer una carrera científica en acadèmia, el pas a seguir és fer una estada postdoctoral a un centre de recerca estranger. Personalment, considero fer un postdoc a l’estranger, però en aquests moments no descarto res i em centro en objectius a curt termini com defensar la tesi com més aviat millor. Després, el temps dirà.
Una cosa que he après al llarg dels meus estudis és que la nostra societat en general considera un fracàs estar parat i, com a estudiants, sempre hem encadenat el batxillerat amb la universitat, el grau amb el màster, el màster amb el doctorat o un treball… i a vegades parar per mirar amb perspectiva i reflexionar quin és el següent pas pot ser més positiu que prendre decisions precipitades.
Amb quines activitats complementes la teva vida professional?
El doctorat pot ser molt absorbent, especialment en apropar-se la defensa. Desconnectar és vital i com que m’agrada l’atletisme i abans de la uni el practicava, ara intento sortir a córrer regularment per airejar-me. També m’agrada mirar sèries i pel·lícules (policíaques, sci-fi o fantàstiques), jugar a videojocs, nedar, la muntanya… I d’objectiu a llarg termini m’agradaria volar amb parapent.
Què li diries a algú que estigui acabant el grau de Bioinformàtica?
Des del meu punt de vista, un investigador de “wet lab” pur, el grau en bioinformàtica és realment potent. El modelatge molecular, les anàlisis multiòmiques, etc., obren una infinitat d’opcions a la recerca d’alt nivell, ja sigui en recerca pública o de cara a la indústria farmacèutica o biotecnològica.
En el camp de la virologia, les anàlisis filogenètiques i les prediccions de l’evolució del virus o la seva transmissió ens estan donant unes eines invaluables i ensenyant que hem de lluitar contra la infecció pel SARS-CoV-2. Tinc la sensació que el camp de la bioinformàtica cada cop anirà guanyant més rellevància en la recerca, i això tot just comença, així que el meu consell principal és que no us tanqueu cap porta i que intenteu fer allò que més us agradi i anar allà on creieu que podeu contribuir més, perquè les eines les teniu. I sobretot apreneu sempre tant com pugueu!
Alexis Molina, alumni del BDBI
Laura Serra, alumna del BDBI
13/09/2021
La bioinformàtica i la Intel·ligència Artificial han permès crear una eina que permet fer prediccions de l’estructura de totes les proteïnes. Entendre malalties, afinar-ne la diagnosi i el tractament, dissenyar nous fàrmacs i fins acabar amb el canvi climàtic. S’obre un nou món per a la recerca.
17/06/2021
Sara Lahoz, estudiant de doctorat al laboratori de Genòmica Translacional del Càncer Colorectal de l’IDIBAPS, ens acosta la seva recerca i repassa la seva trajectòria professional.
10/06/2021
Maria José Falaguera, estudiante de doctorado en el laboratorio Systems Pharmacology, nos explica su experiencia profesional y académica investigando dentro del campo de la polifarmacología.
Leave a message