Bioinformatics

Science Bits: Entrevista a Nil Casajuana

Simulacions moleculars per a l’estudi de complexos de GPCRs

  • 13/04/2021
  • 3 mins reading time
  • Catalan
GPCRs Science Bits
Foto: Nil Casajuana

En Nil Casajuana és estudiant de doctorat al laboratori de Medicina Computacional de la UAB i ens apropa la seva recerca enfocada a estudiar els complexos GPCRs a través de simulacions moleculars.

Els GPCRs són una família de receptors acoblats a proteïnes G. Són el grup més gran i divers de receptors de membrana en eucariotes. Aquests receptors transmembrana actuen com una safata d’entrada de missatges en forma d’energia lluminosa, pèptids, lípids, sucres i proteïnes. Els GPCRs tenen una gran importància farmacèutica degut a que la majoria dels processos fisiològics es basen en la senyalització dels GPCRs. Al laboratori de medicina Computacional de la UAB centren la seva investigació en estudiar l’estructura i el mecanisme d’activació dels GPCRs mitjançant eines bioinformàtiques.

 Explica’ns què vas estudiar i per què ho vas escollir.

Vaig fer el grau de Ciències Biomèdiques a la UAB. La veritat és que sóc un metge frustrat. No ho tenia massa clar, però la meva idea primer era fer Medicina. El primer any de Biomèdiques em va motivar prou com per quedar-m’hi i, tot i acabar bastant decebut amb el grau, vaig trobar el camí que continuo ara. Després del grau vaig fer el Màster en Bioinformàtica de la UAB, més aviat com a tràmit que no pas per l’oferta docent (tot i que em va acabar sorprenent).

Pensaves dedicar-te a la recerca quan vas acabar el grau? Què et va motivar a dedicar-te a fer recerca?

Sí, realment abans i tot. Des de segon de carrera ja em vaig buscar algunes pràctiques extracurriculars per saber si era el que voldria acabar fent. Vaig fer un estiu d’experimental i l’any següent vaig fer-les al laboratori on treballo ara. Crec que en gran part vinc influenciat per una de les assignatures de 3r, Bioinformàtica, i els professors que la donaven, que són els meus actuals caps. Van fer una molt bona feina en termes d’adoctrinament de la disciplina.

Com a crítica al grau, però, diré que a Ciències Biomèdiques el focus sovint és la recerca, quan realment hi ha altres sortides que no s’acaben d’explorar ni s’acaben ofertant.

Quines línies de recerca seguiu al vostre laboratori? Ens podries explicar en què consisteix la teva investigació?

Al laboratori de Medicina Computacional, dins del departament de Pediatria, d’Obstetrícia i Ginecologia, i Medicina Preventiva i Salut Pública de la UAB,  ens centrem sobretot en modelització de proteïnes i estudi de mecanismes moleculars, amb el focus als G-Protein Coupled Receptors (GPCRs).

El meu doctorat precisament es centra en l’estudi de complexos de GPCRs mitjançant simulacions moleculars. Al grup tenim un teixit molt ben format amb grups experimentals i ens retroalimentem molt bé: ells es recolzen en nosaltres per les explicacions moleculars i nosaltres en ells per demostrar les nostres prediccions.

També hi ha tota una branca més purament de drug discovery (docking, virtual screening) on el target no és tan concret. I de tant en tant, ens dediquem a un projecte més de genòmica, minant bases de dades de variacions genètiques, per exemple.

Què tens pensat fer quan acabis el doctorat?

No acostumo a planejar la vida més de dos dies vista, però sí que ara mateix estic motivat per continuar en acadèmia. Molt probablement busqui un postdoc i molt probablement sigui fora. És una experiència que tinc ganes de viure, més a nivell personal que de currículum.

Amb quines activitats complementes la teva vida professional?

Pot sonar molt pretensiós, però gaudeixo molt amb el que faig, de moment, i sovint no m’importa dedicar-li més hores. Per tant, el temps restant últimament el dedico a socialitzar (amics, família, etc.) i a sortir a córrer. Són realment les dues “aficions” que m’ajuden a trencar amb la feina. No porto una vida massa estressant, però això sí, els caps de setmana acostumen a ser sagrats.

Què li diries a algú que estigui acabant el grau de Bioinformàtica?

Primer m’agradaria afegir que envejo als estudiants d’aquest grau. Crec que fa molta falta i, només per l’oferta docent i sense saber com està anant, m’agradaria molt haver-lo fet. Només caldria que la Generalitat comencés a pagar les taxes i el grau deixés de costar una fortuna.

Dit això, crec que el vostre perfil us fa encaixar en molts camps diferents, el que us allibera pressió a l’hora de triar i a l’hora de penedir-vos d’una decisió presa (podeu provar mil coses que, tranquils, feina no us en faltarà!). També afegiria que si us agrada programar, intenteu sortir de la “zona de confort bio” i apreneu-ne per altres vies. Una molt bona manera de fer-ho són els meetups de programació, n’hi ha mil a Barcelona i de mil llenguatges i distribucions. Com a recomanació personal, us diria els PyBCN i PyLadies si us interessa el python.

 


Alexis Molina, alumni del BDBI
Laura Serra, alumna del BDBI

We also recommend you