LCA4Climate

La capa d’ozó posa en alerta la comunitat científica

En un any ha perdut concentració i el forat ha assolit dimensions de rècord

  • 16/11/2020
  • 2 mins reading time
  • English
Capa d'ozó
Foto: MercoPress

A finals del setembre passat, el forat de la capa d’ozó que cobreix part de l’Antàrtida va arribar a la seva màxima extensió i la concentració del gas a l’estratosfera en aquesta zona va arribar a nivells mínims.

Tot i que no existeix un “forat” com a tal, es coneix amb aquest nom la zona on hi ha una disminució del gruix de la capa d’ozó, un fet que suposa una seriosa amenaça per a la nostra existència perquè impossibilita la protecció la vida al planeta, ja que no permet una correcta filtració de la radiació ultraviolada.

El creixement de l’anomenat forat de la capa d’ozó per aquestes dates no és un fenomen aïllat, al contrari, es produeix cada any coincidint amb l’arribada de la primavera a l’hemisferi sud. Això és degut a què en aquesta època de l’any s’acumulen partícules químiques (clor i brom) derivades de l’activitat humana que, amb la seva reacció, afavoreixen la destrucció ràpida de la capa d’ozó.

Ara bé, el que no és tan habitual és que les dimensions del forat s’hagin triplicat respecte l’any passat: el 2019, el forat va ser el més petit de les últimes tres dècades amb 9 milions de km², mentre que el 2020, amb 25 milions de km², ha entrat en el top ten dels anys en què el forat ha estat més gran, un càlcul que es mesura des del 1979.

Tot i que la mida del forat a la capa d’ozó canvia cada any, darrerament ha mostrat un comportament poc estable, amb grans variacions d’un any per l’altre. Durant la primera dècada del segle XXI semblava que el forat es feia més petit, en part gràcies a l’efecte de les mesures decretades a partir del Protocol de Montreal, però des del 2010 aquesta evolució s’ha estancat.

Pel que fa a la concentració d’ozó, en canvi, la comunitat científica es mostra més preocupada. Excepte el 2019, des del 2012 la concentració d’ozó a l’estratosfera segueix una tendència a la baixa i s’aproxima cada vegada més al nivell crític dels anys ‘90, cosa que comporta que la capa protectora de la radiació ultraviolada sigui més feble.

De manera similar, l’abril passat també es va observar l’obertura d’un forat de la capa d’ozó a l’Àrtic, coincidint amb l’arribada de la primavera a l’hemisferi nord, de dimensions rècord. Els científics creuen que, a banda de la presència de clor i brom, agents destructors de l’ozó, un altre factor que va afavorir l’aparició del forat van ser les baixes temperatures registrades durant l’hivern. En canvi, van descartar que el confinament decretat per bona part dels governs a causa de la pandèmia de COVID-19 (que van col·laborar a la caiguda dràstica de les emissions de CO₂) hagi contribuït a la formació d’aquest gran forat sobre l’Àrtic.

Propostes com l’Acord de París, els ODS o el Pacte Verd Europeu estan encaminades a revertir la situació de crisi climàtica, però encara és d’hora per veure si tindran l’efecte desitjat sobre el comportament del forat de la capa d’ozó.

We also recommend you