La llibertat amb què fins ara han actuat les empreses del sector tecnològic preocupa cada cop més a les institucions que finalment s’han decidit a regular el mercat. Però el poder que exerceix el lobby de les grans tecnològiques no ho posarà fàcil.
Fa pocs dies, el Departament de Justícia dels Estats Units va presentar una demanda contra Google. La justícia americana acusa al gegant tecnològic d’abusar del seu monopoli en la cerca online. És la primera vegada des de 1998, quan al banc dels acusats s’hi asseia Microsoft, que el govern americà posa el punt de mira contra una de les grans empreses tecnològiques. De totes maneres, tot apunta que el judici (que serà llarg) acabarà amb un acord entre les parts, no assentarà cap gran precedent legal i la imatge de Google no en sortirà perjudicada.
Així ho explica un article de The Economist, que també es fa ressò de la creixent preocupació dels governs per la competència deslleial que les grans tecnològiques exerceixen a través del seu monopoli i de la voluntat de regular i definir un marc legal més específic per a un mercat fins ara àmpliament liberalitzat.
L’argument és prou rellevant com perquè als Estats Units demòcrates i republicans s’hagin mostrat d’acord en la necessitat de regular el mercat. Les divergències, però, sorgeixen quan es planteja com caldria fer-ho. Els demòcrates aposten per una separació entre la línia de negoci principal de les grans tecnològiques i la resta de les seves activitats, mentre que els republicans consideren que aquest tipus de mesures són massa intervencionistes i opten per modificar lleugerament la legislació antimonopoli ja existent. Com és evident, les grans empreses tecnològiques rebutgen la posició de tots dos partits i afirmen que “the presumption that success can only be the result of anticompetitive behaviour is simply wrong”.
Marietje Schaake, directora de polítiques internacionals del Centre de Polítiques Cibernètiques de la Universitat de Stanford, considera que la postura que fins ara han mantingut tant els EUA com la UE, és a dir, la regulació gairebé nul·la en matèria digital, ha col·locat a les big tech en un escenari molt favorable per als seus interessos i els ha donat el poder i la capacitat de pressionar contra les propostes de regulació. Per fer front a aquesta situació, Schaake creu que “it’s necessary for democracies to work together much more effectively, and to step up their role in developing a democratic governance model of technology”.
Ara com ara, la UE està posant els seus esforços a controlar les grans tecnològiques a través de la prohibició de pràctiques que considera fraudulentes, com per exemple afavorir els propis serveis dins les plataformes online o negar-se a treballar amb altres competidors. De moment, la Comissió Europea no està establint una normativa generalitzada, sinó que ha optat per analitzar les particularitats de cada cas i decidir si una activitat viola les lleis antimonopoli o no.
Sembla clar que aconseguir crear un marc regulador per a les grans tecnològiques portarà temps, però també és evident que és una necessitat de primer ordre, com en el seu moment ho va ser regular altres sectors igual d’importants com la banca o la indústria alimentària.
03/10/2022
La semana pasada se celebró la sesión de bienvenida a los nuevos estudiantes del Máster en Gestión Internacional y del Máster en Marketing Digital Internacional, que tuvieron la oportunidad de conocer al personal de ESCI-UPF que estará con ellos a lo largo del curso.
22/07/2022
El pasado 6 de julio se celebró el acto de entrega de títulos de máster en la sala de actos de ESCI-UPF. Este año, la celebración fue múltiple ya que la pandemia había obligado a posponer el acto hasta este verano.
29/12/2021
Clàudia Pons, alumni del MMDI de la promoció 2021, explica què la va motivar a cursar el Màster de Màrqueting Digital Internacional i com valora aquesta experiència en l’entorn professional.
Leave a message