El 1963 Blake Edwards va presentar “The Pink Panther”, una comèdia policíaca on l’Inspector Clouseau (Peter Sellers) seguia la pista del Fantasma, un famós lladre de joies que anava darrere de la Pantera Rosa, el diamant més gran del món.
Edwards va encarregar a l’animador Friz Freleng, pare de personatges icònics com Bugs Bunny, un protagonista animat per als crèdits inicials de la pel·lícula. Només havia de complir tres exigències: que fos muda, divertida i rosa. Així va néixer el personatge de La Pantera Rosa.
Va ser un èxit absolut. Tant és així que un mes més tard va ser portada de la revista Time. Això va donar peu a què es plantegés la viabilitat de crear una sèrie animada on ella fos la protagonista. Es va fer un capítol pilot, The Pink Phink, que va rebre l’Oscar al Millor Curtmetratge animat del 1965 i Henry Mancini va ser nominat a la Millor cançó original.
D’aquesta manera va començar l’època daurada del personatge. A la sèrie de TV original, l’elegant dibuix de Freleng agafava el sentit còmic de l’slapstick de Chaplin (la comèdia física, de clatellots) que reforçava el caràcter trapella i l’extraordinària intel·ligència de la Pantera Rosa.
Les emissions van començar el 1969 i van acabar, a Espanya, l’1 de febrer de 1980 amb el capítol titulat Supermarket Pink. En total, 124 capítols on veiem com l’estil de la Pantera Rosa crispa l’inspector Clouseau que sempre acaba patint cops, caigudes i patacades.
Però la Pantera Rosa no és només un disseny brillant i uns arguments surrealistes de primer nivell, també és música. La música de Henry Mancini ha esdevingut una absoluta icona que és inseparable del personatge, és un element que defineix a la perfecció, amb notes i ritme, l’esvelta figura de la pantera.
La immortalitat de la Pantera Rosa
Quaranta anys després del final de la sèrie original, el personatge segueix sent una icona pop reconeixible per a tots. S’han fet infinites versions cinematogràfiques, de més o menys qualitat, noves sèries i un munt de productes que mantenen la vigència d’aquest felí.
La Pantera Rosa s’ha convertit en una marca que s’explota mitjançant la cessió de drets. Els ingressos no provenen només de la reemissió de la sèrie de dibuixos animats, perquè realment no cal que la sèrie s’emeti a TV per trobar productes de tot tipus fent servir la seva imatge: pijames, llençols, motxilles, llibretes, tot tipus de productes de papereria, samarretes, joguines… La Pantera Rosa segueix sent un negoci que dóna molts diners als propietaris i gestors de la marca.
Els productes temàtics associats al personatge creat per Freleng vénen de lluny. Ja el 1973, un químic català que treballava a Bimbo, Josep Pujol, va crear un dels grans mites dels berenars industrials del país. La Pantera Rosa segueix sent un dels dolços més populars entre els nostàlgics, i els nens i nenes d’ara. De fet, la petjada que ha deixat aquesta creació culinària en la cultura espanyola ha portat al cuiner Jordi Cruz (ÀBaC) a crear una versió d’aquestes postres.
La presència d’aquest personatge també al món de la publicitat és constant i ha protagonitzat campanyes de Deutsche Telekom, Air France o Chupa Chups, per exemple. Fins i tot va ser imatge d’un vi rosat al Regne Unit!
El traç simple, elegant i vistós del disseny de Freleng és responsable de la salut que demostra la marca. Un dibuix que ha esdevingut atemporal. Una pantera de color rosa, quina bajanada!
Leave a message