“Al 2019 encara no ens hem posat d’acord en què és una ciutat”

• #Climate Change
• #Life Cycle
• #Sustainability

• Share it:

Què fa que una ciutat sigui una ciutat? I, la definició del que constitueix una ciutat, amenaça els seus esforços per aconseguir la sostenibilitat? Aquestes són algunes de les preguntes que Jaume Albertí, Doctor en Medi Ambient per la Universitat de Girona (UdG), ha respost en la seva tesi doctoral. Durant 4 anys investigant en un tema “apassionant, actual i rellevant com és la sostenibilitat de les ciutats”,  Albertí ha estudiat les eines disponibles per avaluar-la, destacant la necessitat de treballar en l’Anàlisi de Cicle de Vida (ACV) de la ciutat.

Com vas arribar a la Càtedra per treballar en aquest projecte?

D’ençà que vaig acabar enginyeria industrial el 2005, vaig iniciar una tesi en diagnosi del patrimoni construït i una altra en construcció sostenible que vaig acabar deixant, ja que les compaginava amb estudis d’arquitectura tècnica i treballant en el sector privat com a enginyer i consultor, respectivament. No obstant això, sempre vaig mantenir relació amb diferents universitats, conscient de la importància de la vinculació d’aquestes amb el sector empresarial i productiu.

El 2015, quan la Càtedra buscava incorporar personal investigador em vaig plantejar definitivament si volia o no fer un doctorat, potser també per allò de la crisi dels 30. Vista l’experiència anterior, vaig decidir dedicar-m’hi al 100%. Tenia ganes d’acabar allò que havia començat, amb dedicació exclusiva i en un tema que considerava apassionant, actual i rellevant: la sostenibilitat de les ciutats.

El resultat del teu projecte, és el que esperaves? I, quina continuïtat pot tenir?

Crec que el resultat és millor: ajuda a repartir millor les responsabilitats de la generació d’impactes en la cadena de valor, inclou als ciutadans com a actors capaços de variar els impactes d’una ciutat si varien els seus hàbits i permet comparar, la qual cosa és la base de la millora i facilita l’intercanvi de bones pràctiques entre ciutats arreu del món. Pel que fa a la seva continuïtat, dependrà del finançament que ens permeti continuar treballant en aquesta nova avaluació de ciutats.

Què aporta la teva recerca al conjunt de la comunitat científica i a la societat?

Les ciutats són reconegudes com un actor rellevant per la seva capacitat de generar impactes i l’oportunitat que representen a l’hora de reduir-los. També pel nombre de persones que es poden veure afectades pels impactes locals que hi succeeixen. Per aquest motiu, s’han començat a fer avaluacions ambientals de ciutats. Però, en cada cas s’utilitzen criteris diferents i això dificulta la comparació. M’explico, si una ciutat fa una avaluació de la mateixa només considerant els seus límits administratius, els resultats no podran ser comparats amb els d’una ciutat que hagi estat avaluada tenint en compte l’àrea metropolitana en el seu conjunt. En altres casos, s’estudia només l’ús d’energia o l’aigua, i no es tenen en compte altres aspectes com la mobilitat o el comerç. Aquesta diversificació de punts de vista fa que cada avaluació sigui només vàlida en ella mateixa, però no útil pel conjunt. Aquesta és la tendència que volia trencar.

En la meva tesi, plantejo a la comunitat científica que ens podem estar equivocant en l’ordre de fer les coses: primer ens hauríem de posar d’acord en perquè volem avaluar ciutats, quin abast volem incloure-hi, quins límits geogràfics tindrem en compte, etc. Un cop ens posem d’acord, les avaluacions seran comparables i útils per a totes les ciutats del món. Així, l’objectiu d’aquesta tesi és que tothom la critiqui—diu Albertí en to còmic—. Si ho aconseguís, voldria dir que el debat per posar-nos d’acord en com avaluar una ciutat està sobre la taula. Cal tenir en compte que al 2019 encara no ens hem posat d’acord en què és una ciutat.

I, quines són les pròximes etapes de la teva carrera?

Actualment, continuo fent recerca a la Càtedra, compromès amb la necessitat d’aplicar la metodologia d’ACV per avaluar els impactes ambientals associats a totes les etapes de la vida d’un producte, servei, activitat o, en el meu cas, ciutat (en el seu conjunt).

Com a investigador postdoctoral a la Càtedra, treballo per a involucrar a UN Habitat i Life Cycle Initiative (UN Environment) en el seguiment de la realització d’estudis de cas pilots d’ACV en ciutats que permetin elaborar una guia per a aplicar-lo a diferents ciutats. Així mateix, des de la Càtedra impulsem la creació d’una xarxa europea d’investigadors per a col·laborar en la realització d’estudis relacionats. Per altra banda, el sector turístic se’ns presenta també com a una oportunitat d’aplicar tots els coneixements adquirits al grup de recerca per a estudiar-lo en profunditat.

Comparteix algun (o alguns) bon record dels teus dies a la Càtedra com a doctorand

N’hi ha varis: el moment en què t’accepten la publicació d’articles en revistes de gran rellevància; moments en què ets conscient que estàs aprenent; o també la sensació d’estar fent alguna cosa útil i justa, com  la proposta “impact category-based allocation”.

Potser un moment especial va ser quan la xarxa Sustainable Solutions Development Network (UN Environment) em van esponsoritzar el viatge al Canadà per anar a l’únic congrés específic que s’ha fet sobre ciutats i canvi climàtic, Cities IPCC, essent l’únic investigador espanyol ponent al congrés.

Quin consell li donaries al teu jo del passat, en el moment de començar el doctorat?

M’agrada pensar que les decisions preses són les adequades perquè són aquelles que es van prendre amb la informació de la qual es disposava en aquell moment. Sí que, vist l’èxit final, crec que em diria que aprengués més de pressa a relativitzar els problemes que van sorgint. És una carrera de fons!

I a la comunitat actual d’estudiants de doctorat a ESCI-UPF?

A la comunitat, li diria: feu les coses que us agradin i segur que les fareu bé!