Enginyeria d’un forat negre

Lluís Gesa, professor del Grau en Bioinformàtica, escriu aquest article, aquí però en la seva qualitat de coordinador de software a l’Institut de Ciències de l’Espai / Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (ICE/CSIC-IEEC), per explicar-nos els detalls de la “fotografia” d’un forat negre que la setmana passada va sacsejar els mitjans de tot el món.

80è aniversari del final de la Guerra Civil

Científics espanyols a l’exili

En finalitzar la Guerra Civil espanyola es va produir un exili massiu de republicans, entre els quals figuraven les cares més visibles de la recerca del segle XX. Un repàs als seus noms, evidència la descapitalització que va patir la ciència: Ignacio Bolivar, impulsor del desenvolupament de la ciència biològica, Blas Cabrera, “pare” de la física espanyola, o els químics Enrique Moles i Pilar de Madariaga.

“La millor ciència es fa on creixes personalment i acadèmicament”

Laura Aviñó, a punt d’acabar el Grau en Bioinformàtica, comparteix la seva experiència fent pràctiques a l’European Bioinformatics Institute de Cambridge. Superats els primers nervis, ens parla de la seva feina estudiant les relacions de l’ADN. El text ens trasllada la seva intel·ligència, la seva humilitat i les ganes de continuar aprenent.

MareNostrum, Barcelona Supercomputing Center-Centro Nacional de Supercomputación

La capilla de la supercomputación

“Hay más religión en la ciencia del hombre que ciencia en su religión”, decía el naturalista Henry David Thoreau (Massachusetts, 1817). En eterno debate, la ciencia y la religión tienen un punto de encuentro en Barcelona, donde la capilla de la Torre Girona alberga el supercomputador más potente de España, abierto a visitantes (previa inscripción): el MareNostrum.

Rosalind Franklin

Dia de la dona

Ciència, amb nom de dona (III)

Durant la setmana del 8 de març ens sumem a les reivindicacions del Dia Internacional de la Dona. En aquest tercer article, i amb una certa voluntat de justícia, fem un recorregut per algunes contribucions significatives que les dones han fet en el camp de la recerca al llarg de la història i rescatem de la invisibilització el nom de científiques oblidades durant anys.

Parada de bus en Barcelona

¿Es válido un estudio ambiental tras 2 décadas?

La imposibilidad de responder un simple sí o no a esta pregunta ha llevado a los científicos a evaluar los impactos ambientales de una parada de autobús en Barcelona a lo largo de su ciclo de vida, y a compararlos con los resultados de un estudio de 1998, concluyendo que los segundos pueden utilizarse como indicador proxy pero implican una pérdida de precisión.