Universidad

Qasem Soleimani: heroi o terrorista?

Qui era el general iranià més poderós de l’Orient Mitjà

  • Xènia Costa, 30 de Septiembre de 2020
  • 7 mins de lectura
Qasem Soleimani
Qasem Soleimani durant una pregària a Teheran. / Foto: Wikimedia Commons (Khamenei.ir)

Qasem Soleimani és una figura clau per entendre moltes de les tensions que afecten l’Orient Mitjà des dels anys vuitanta. Repassem la seva biografia i els conflictes en què va formar part i on va exercir el seu poder, tot sovint des de l’ombra.

El 2020 serà recordat per haver fet saltar pels aires l’ordre mundial a causa de la pandèmia, les mesures de confinament i el seu impacte sanitari i econòmic. Però, tot i que ja queda lluny, abans del coronavirus, l’any ja va començar de manera força moguda. La matinada del 3 de gener, un atac aeri de l’exèrcit dels EUA a l’aeroport de Bagdad va acabar amb la vida de Qasem Soleimani. Hores més tard, el president Trump anunciava que ell mateix havia donat l’ordre d’execució. L’escalada de tensió en una zona tan crispada com és l’Orient Mitjà estava servida. Però qui era Qasem Soleimani i per què Trump el considerava “the number-one terrorist anywhere in the world”?

Qasem Soleimani va néixer el 1957 en un poblet rural del sud-est de l’Iran en una família que es dedicava de forma modesta a la ramaderia. De ben jove es va traslladar a Kerman, la capital de la regió, per treballar en la construcció i poder ajudar a eixugar els deutes familiars. Es diu que va ser en aquesta ciutat on Soleimani va començar a entrenar-se en cos i ànima en els gimnasos locals i va començar a escoltar-se les veus dels qui reclamaven un canvi de govern.

I el canvi va arribar en forma de revolució. El 1979 el xa de Pèrsia, molt debilitat per la seva política de modernitzar el país a la força i per l’impacte de la crisi del petroli, va haver d’exiliar-se. De l’exili, en canvi, va tornar l’aiatol·là Khomeini, la principal autoritat religiosa de l’Iran i l’encarregat de liderar les protestes contra el règim del xa. De la nit al dia, l’Iran va passar de ser una monarquia i el principal aliat dels EUA a l’Orient Mitjà a convertir-se en una república islàmica oposada frontalment a qualsevol influència d’Occident.

Quan va esclatar la revolució, Qasem Soleimani tenia 21 anys. Atret pels ideals islamistes i per les possibilitats que obria el nou escenari, va allistar-se ràpidament a la Guàrdia Revolucionària per defensar la república que tot just acabava de néixer. I com era d’esperar, les amenaces externes no van trigar a arribar: el 1980 l’Iraq va envair l’Iran. Les rivalitats entre àrabs i perses (que es remunten segles enrere) van portar a Saddam Hussein, aleshores president de l’Iraq, a voler treure partit del caos intern en què vivia l’Iran.

La coneguda com a Primera Guerra del Golf (poc després va esclatar el conflicte entre l’Iraq i Kuwait que es coneix amb el mateix nom) va durar gairebé 8 anys i va causar un gran nombre de baixes en el bàndol iranià, però va servir a la República Islàmica per consolidar-se i a Qasem Soleimani per començar a forjar la seva llegenda com a heroi de guerra. Després del conflicte, el militar iranià va escalar posicions dins el quadre de la Guàrdia Revolucionària i el valor que va demostrar al camp de combat també el va ajudar a aconseguir la protecció de l’aiatol·là Khomeini i del seu successor Ali Khamenei.

Des de la revolució, l’Iran, un país de majoria xiïta (la branca minoritària de l’Islam) va tenir com a objectiu teixir aliances i estendre la seva influència per l’Orient Mitjà. Una de les vies per aconseguir-ho va ser la creació d’un cos militar especial: la Força Quds, el servei d’intel·ligència i d’operacions extraterritorials. Des del començament, l’objectiu de la Força Quds era combatre els seus dos principals enemics a la regió: fer front a la ingerència dels EUA a l’Orient Mitjà i alliberar el territori musulmà de l’ocupació israeliana. No en va, Quds significa Israel en persa.

Una de les primeres ocasions en què l’Iran va desplegar la seva estratègia va ser a la Guerra del Líban de 1982, que va esclatar a causa de la invasió israeliana de territori libanès. En aquest conflicte, l’Iran va estar al darrere de la creació de Hesbol·là, el partit polític xiïta que encara avui compta amb un braç armat, i va ajudar econòmicament i militar el bàndol musulmà.

Durant bona part de la seva trajectòria militar, el General Major Qasem Soleimani va mantenir-se lluny dels focus mediàtics. Fins i tot quan el 1998 va assolir el càrrec de cap de la Força Quds, la seva figura va mantenir-se gairebé en l’anonimat. Des de l’ombra, Soleimani va organitzar i dirigir estratègies i alhora passar desapercebut.

Un exemple d’aquest poder és quan el 2001, després dels atacs a les Torres Bessones, els EUA i l’Iran van acostar posicions per fer front a l’amenaça terrorista d’Al Qaeda. Els talibans sunnites representaven un enemic comú per a dos països que havien estat enfrontats des de la caiguda del xa. Qasem Soleimani i la diplomàcia nord-americana van començar converses secretes per a un pla d’actuació conjunt a l’Afganistan, però un discurs del llavors president George W. Bush va fer saltar per la borda qualsevol opció d’entesa. Bush va situar l’Iran entre els països que constituïen l’Eix del Mal i suposaven una amenaça per als EUA i per a la pau mundial.

Durant la Guerra d’Iraq, la presència de tropes americanes a la frontera amb l’Iran va suposar una escalada de tensió a la zona. Després de l’enderrocament del règim de Saddam Hussein, els enfrontaments entre xiïtes (la majoria de la població d’Iraq) i sunnites (les elits que ostentaven el poder) van anar en augment fins a arribar a un clima de guerra civil. De la mà de Qasem Soleimani i la Força Quds, l’Iran va ajudar a la formació i entrenament de milícies xiïtes iraquianes a més de proveir-les d’armament per combatre el bàndol sunnita i fer fora les tropes d’ocupació nord-americanes. Malgrat que Soleimani ja estava en el punt de mira dels EUA, la seva cautelosa manera d’actuar, sempre donant ordres a través de tercers, feia difícil que fos capturat.

El 2011, a rebuf de la Primavera Àrab, milers de ciutadans sirians van omplir places i carrers per protestar contra el govern de Bashar al-Assad. El govern d’Al-Assad va reprimir durament les revoltes, i els enfrontaments van acabar desencadenant una guerra civil que encara dura a dia d’avui. Tot i que Síria és un país de majoria sunnita, el cercle de poder d’Al-Assad forma part d’una minoria xiïta, per això Qasem Soleimani no va dubtar a oferir ajut militar i econòmic perquè el president sirià es mantingués al poder. Garantir la bona sintonia amb el poder sirià era clau perquè l’Iran mantingués l’àrea d’influència que s’estén per via terrestre des de l’Iraq fins al Líban, a les portes d’Israel. La participació en el conflicte de Síria va fer que la UE i l’ONU imposessin sancions per a Qasem Soleimani i que fos classificat com a terrorista pels EUA. Però l’aparició del Daesh o Estat Islàmic (EI) va afegir una peça més al complicat trencaclosques geopolític de l’Orient Mitjà.

L’aparició del Daesh, els extremistes sunnites hereus d’Al Qaeda, va alterar el fràgil equilibri de la regió. En un primer moment, les potències occidentals van optar per la inacció, tot esperant que la seva força acabés amb el poder d’Al-Assad. Però l’EI es va anar fent fort fins a amenaçar no només el govern de Síria, sinó també el de l’Iraq a finals del 2014. Va ser en aquest moment quan Qasem Soleimani va agafar protagonisme i es va convertir en un personatge públic. L’Iran va subministrar ajut a les milícies kurdes i al govern de l’Iraq i va combatre el Daesh tant en territori iraquià com sirià. L’èxit militar en la lluita contra l’EI va fer que Soleimani es guanyés el respecte dels països veïns i fos considerat un heroi nacional.

L’Iran va sortir enfortit de l’enfrontament contra el Daesh. Això va fer que Soleimani posés Israel en el seu punt de mira i llancés un desafiament en forma d’atac aeri el 2018. Aquesta pressió a Israel va ser un motiu afegit a la voluntat dels EUA de deixar fora de joc a Qasem Soleimani, un personatge capaç de fer trontollar el control nord-americà de la regió.

Les Nacions Unides van considerar l’execució de Soleimani com una violació de les lleis del dret internacional. Tot i que va passar bona part de la seva vida a l’ombra dirigint la política militar i exterior de la República Islàmica, l’assassinat de Qasem Soleimani va contribuir a engrandir la seva llegenda a l’Iran i el va elevar a la categoria de màrtir. El seu funeral va ser el segon més multitudinari de la història del país, només per darrere del de l’aiatol·là Khomeini. El general iranià, temut per la majoria, va ser reconegut pels seus enemics per la capacitat de lideratge i estratègia militar i per la important xarxa de contactes que va saber teixir mentre va ser en el poder.

La decisió de Trump de fer matar Soleimani va posar en alerta les autoritats internacionals per la por a una escalada d’hostilitats entre aquests dos països. Afortunadament, després de la resposta iraniana amb un atac a una base militar nord-americana de l’Iraq, els enfrontaments van passar a un segon pla. A principis de febrer el coronavirus va arribar a la República Islàmica i poc després ho va fer als EUA. El govern de Teheran i el de Washington es van veure obligats a deixar de banda la dialèctica militar per concentrar els seus esforços en la lluita contra un mateix enemic: la COVID-19.

 

Per saber-ne més:

També et pot interessar